Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

Parlem de cuina ?

Els científics del menjar ens endinsen en la filosofia dualística del YIN & YANG, és a dir, calent & fred. És important recordar-ho, si comencem a parlar de la cuina vietnamita i les espècies. La seva cuina vigila aquesta dualitat. Els productes d’energia vital ( ‘khi’ ) ténen emanacions ascendents o descendents, poden, per tant, ser estimulants o sedants. Pel que fa el gust ( ‘vi’ ), els ténen agrupats en cinc categoríes : fred, calent, moderat, tebi i fresc. Les carns riques en proteïnes, com els animals de pagès i els salvatges estàn dins la categoría de ‘calents’, mentres que la carn dels animals d’aigua són considerats freds. El pollastre el ténen classificat com a tebi.
”Per assegurar el balanç perfecte del Ying & Yang, les espècies són fonamentals : bitxo (yang), bitxo per productes marins (yin), sal ( yang ), sal per carabasses (yin), els alls (yang), sopa de ceba (yang) un remei febrífug molt efectiu.

El bitxo s’utilitza moltíssim a la cuina vietnamita arreu del país, però sobretot al centre i al sud. Us preguntareu el motiu. No és cap misteri i suposo que tothom ho sap, ja que tots els països on la calor es fa sentir de valent, utilitzen el bitxo en les seves menges. La medicina tradicional ens diu que el nostre cos està bullint (yang) i el nostre organisme reacciona segregant líquids freds (yin) per mantenir l’equilibri intern. Una beguda molt freda a l’estiu ens dóna frescor, però tot seguit tenim la sensació de calor. Per això la sensació ‘yang’ del bitxo ens dóna cremor, però immediatament de forma natural el nostre cos ens proporciona el ‘yin’.

El gengibre s’utilitza sobretot en el peix, la carn de bou o el porc; la galanga (un gengibre amb més flaire) per neutralitzar la furtor de l’olor del peix i fer la carn més digestiva; el safrà per el peix, cargols, granotes. La llista pot ser infinita. No l’acabaríem.

Però el ‘nuoc mam’, la salsa de peix per excel.lència a Viêt Nam, i l’únic país del sud est asiàtic que l’utilitza en tots els seus menjars, fa que la seva cuina sigui més especial i única. Hi han moltes imitacions del ‘nuoc mam’ a Thailandia, Xina o Taiwan, però es pot ben bé dir que el ‘nuoc mam’ té D.O. i no valen les imitacions.
Si es prepara amb all, llima, vinagre, pebre molt, bitxo no gaire picant, i sucre, tot junt amb el ‘nuoc mam’, ens queda una salsa deliciosa per acompanyar els ‘nems’ els rotllets vietnamites o les seves crepes tant i tant especials.

Altres espècies de la cuina vietnamita:
‘Cai Cuc’ – crisantem. Obligat en la sopa d’arròs amb peix.
‘Hung Lang’ – (menta – molt diferent de la que coneixem).
Dóna un sabor intens als plats de carn d’ànec i porc.
‘Hanh Hoa’ – Cebetes de primavera. Hi són en tots els plats i sopes.
‘Rau Mui’ – Cilantre. No sempre ben acceptat per nosaltres, però dóna el toc final de qualsevol menja. Curiosament durant el Têt s’utilitza en els banys purificadors per la seva fragància.

Els viatgers ens sorprenem dia a dia d’aquesta cuina. Puc ben dir durant la meva estada que mai vaig repetir el mateix plat.
He tractat de menjar en restaurants que es diuen ‘vietnamites’ en el nostre país, però en realitat són xinesos que ‘intenten’ cuinar com els vietnamites, i no cal anar-hi.
A França sí és possible. Hi ha més d’un mil.lió de vietnamites que hi viuen i pots trobar restaurants de qualitat.

Però, ja sabeu per els meus posts, que aquest poble sempre ho relaciona tot amb la vida:
‘gengibre i sal’ : Fidelitat conjugal.
Una cançó popular ens explica: ‘Aquí teniu un plat de gengibre i un de sal; el gengibre és calent i la sal salada; els hem tastat tos dos, no els separem ara’.

‘bitxo’ – Desil.lusió o gelosia.

‘safrà’ – Covardia. Els que es fan el valent i peguen als altres, les seves cares ténen el color vermell; però quan els guanyen i els deixen a terra vençuts, les seves cares es tornen grogues com el safrà.’

La fotografia la vaig fer al mercat ‘ Cho Bin Thay’ de Ho Chi Minh City, antiga Sài Gón; barri de Cholon.
Mercat a l’engrós. Hi pots trobar-hi totes les espècies, fruits secs i altres plantes, inimaginables. Però també trobes venda a l’engròs de sabates, estris de cuina, maletes, teixits, capells, escuradents, bastonets i moltes coses, però moltíssimes. T’hi perds. Finalment vaig comprar una maleta per poder encabir-hi tot, i sobretot, de la mida per portar-la dins a cabina de l’avió de retorn !’


  1. Suara he vist pel C33 un "reportatge" sobre el Vietnam, o mes ben dit, les gracietes d’un reporter sense gràcia, però era interessant veure el paisatge.  Es veu que es un país que es va "modernitzant" acceleradament, allò que eren bicis ara son motos i el turisme va a l’alça. Veure el país que tu descrius potser d’aquí a uns anys ja no sera possible, de manera que hauré de fer plans aviat, potser per l’any que ve, ja em donaras un cop de mà oi?

Respon a josepselva Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.