Parc de la Ciutadella: Els focs de Sant Joan s’han avançat
Avui pel matí el foc era al Parc de la Ciutadella. Va començar ahir vespre i supòs que encara no s’ha apagat.
No tots els indignats són al Parc; som molts més que pensem que els polìtics han de fer més que seure a la seva poltrona. Vaig escoltar ahir per la ràdio un oient que deia una veritat com una catedral: La veritable democràcia és aquella que qualsevol ciutadà, sigui forner, botiguer, pagès, escrivent, poeta, cantant, mestressa de casa, modista, arquitecte, enginyer, pescador, advocat, fuster, informàtic, vulgui ser politic, exercir aquesta feina i ajudar al poble. Quatre anys, màxim vuit anys, i després tornar a la seva feina, sense pagues extres, ni jubilacions milionàries, ni mensualitats per els serveis ‘prestats’.
Però no, en el nostre país els que opten per ser polìtics, ningú els obliga, s’apoltronen anys i anys, deu, vint, trenta.
S’han convertit en una èlit barroera. Ja els està bé. Se’ls ha solucionat la vida i no volen perdre aquests privilegis. Els polìtics honestos marxen, perque veuen, palpen, que no poden fer res.
Els polìtics són els que faciliten les eines al poder econòmic, i poc a poc aquest poder, amb el vist-i-plau d’ un ajuntament, o un parlament,o un estat, esclafen a la gent treballadora, als jubilats, als autònoms, als artistes, als pensadors, als escriptors, als músics, als geòlegs, als geògrafs, als restauradors, als periodistes, i no acabaria mai amb aquest llistat.
Potser la forma d’actuar dels indignats (una minoria d’infiltrats ¿?) aquest matí no ha estat la ‘correcta’ com tothom diu i condemna, però, davant la indiferència dels polítics, és que que hi ha una altra manera ?
Les declaracions, el mercadeig, les paraules que he escoltat dels suposadament agredits, són les que he escoltat des de fa anys i panys, les mateixes. Res ha canviat.
Sí, l’arribada en helicòpter al Parlament …. o diputats en una furgona dels Mossos. Fantàstic !!
El dia 9 de juliol, totes, tots, al Passeig de Gràcia. Volem la Independència JA !!
Els veurem a tots els diputats, Govern de la Generalitat, alcaldes, regidors, partits polítics, sindicats, associacions, al costat del poble indignat, emprenyat i cansat, participant en aquesta nova manifestació ??
Permeteu-me que ho dubti ……
en poques ocasions no comparteixo les teves opinions o comentaris. Avui és una de les rares ocasions. Els manifestants davant del Parlament han emprat la violència, la coacció, l’insult , la vexació a persones elegides democràticament. Han perdut la raó en convertir-se en violents.
I, Roser, creus que un diputat té jubilacions milionàries, pagues extres, privilegis?, jo he estat diputada al Congrés i al Parlament i, fins i tot, he estat consellera del Govern… la meva jubilació és la que em correspon per la meva càtedra i els molts anys de servei, com la de tots els professors funcionaris., ni un cèntim de més ni de menys.
Una abraçada.
jo tampoc comparteixo el teu comentari Roser. Coincidim en moltes coses, però no em sembla que impedir (simplement impedir, sense insults, ni cops…), el pas als polítics escollits democràticament per a què exerceixin el seu deure, és un acte repugnant en si mateix que demostra l’escassetat democràtica del qui ho ha pensat, proposat i exercit. M’és igual el color dels polítics que han estat agredits, jo em sento agredida en tant que han agredit als meus representants, als què, qui vol, pot triar democràticament quan hi ha eleccions, a la institució democràtica que representa el meu país. Els fets d’avui són lamentables i em produeixen una vergonya enorme i una indignació màxima. Els arguments que he sentit en alguns indignats per impedir el pas dels diputats són realment molt de baix to. Així no anem enlloc.
No he entés que el moviment d’indignats votés en assemblea deixar de
dormir a la Plaça Catalunya i una part que hi estaven en contra han
continuat dormint-hi. Llavors, quina democràcia volen? No la de la
majoria.
Per això recomano vivament llegir l’editorial de Vicent Partal, totalment d’acord amb ell. Ai!
acampades i altres focs de camp, ho acabaran pagant qui menys culpa té (jo ja m’entenc). Primerament, els hi ha anat de perles a les polícies per saber què és el què hi ha en els moviments “alternatius” (haquers, okupes, etc.). També li ha anat de flowers al PSOE-C, ja que la garrotada electoral soferta va estar de campionat (el Rubalcaba i altres del partit, en saben molt de muntar follons davant les seus dels demés). Aqui el merder se’ls hi ha anat un xic de la mà, als del PSOE-C: Això no és València (potser ningú s’enrecorda, i tant sols fa pocs dies).
Respecte a la mani de 9 de juliol. Si és per la independencia, millor que no hi vaguin (excepte honorables excepcions) els polítics parlamentaris, alcaldes, governadors i altra fauna d’aquest tipus. Val més no maregar la perdiu i voler treure redits electorals. És un assumpte de vergonya aliena.
Atentament