Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

Outback – Lloc remot

No es pot entendre Austràlia sense anar als territoris anomenats ‘Outback’ i que podríem traduïr com ” lloc remot” – ” la terra més llunyana ”, darrera les ciutats i les terres fèrtils de la costa. Tampoc crec que ningú pugui dir que ha estat i viatjat en aquest continent si no ha caminat, encara que sigui uns metres, per camins i deserts de l’Outback.

Per fer-ho s’ha de tenir en compte que t’endinses en un territori absolutament salvatge i has d’anar preparat, informat i sabent que pots arribar a estar en perill … i tenir temps.
He copsat ara, després del meu viatge, que Austràlia és un continent, un país, on tot el que passa no es considera de primera pàgina, un país jove i desconegut.

Hi ha dues maneres de viatjar per aquest continent; amb viatges organitzats per agències tant del nostre país com les ubicades a Austràlia. Els itineraris són engrescadors i ben fets. Tens garantida una seguretat i pots veure el més important del continent; Barrera del Corall, Parcs Nacionals com Kakadu i Uluru, ‘rainforest’ boscos verdes i frondosos, ciutats grans i més petites, Illa de Kangaroo davant mateix de la ciutat d’Adelaide. Però necessites temps i per veure tot això com a mínim són de 22 a 25 díes. No recomano fer un viatge a Austràlia de 12 a 17 díes.
Fins arribar-hi has de calcular entre 24 a 30 hores de viatge i a més perds un día de la teva vida ! Marxes un dilluns de casa i arribes el dimecres !
L’altra manera de viatjar és individualment, però cal preparar-se el viatge molt i molt bé des de casa abans de marxar. Un exemple; si llogues un cotxe, abans de començar el viatge, has de fer-te un itinerari precís i si passes per el desert, el Outback, saber on són les benzineres i sobretot portar bidons amb benzina, com a mínim dos, plens fins dalt, i aigua. En un altre post escriuré sobre els perills dels animals salvatges, però també de totes les meravellese en que et pots trobar.

””’Les dimensions d’aquests continent són tant grans, els deserts salvatges, inhòspits, llunyans, perillosos, un lloc perfecte per amargar-te i en aquest context de llunyania i el poc interès que tenim a la resta del món pel que passa a Austràlia, he llegit una notícia de l’any 1993 en un lloc anomenat Banjawarn Station al Gran Desert Victoria de l’Austràlia Occidental, que m’ha deixat glaçada, esgarrifada, atemorida.


 Els sismògrafs van detectar un terratrèmol, que no ho va ser, i tothom es va preguntar que havia passat. Tampoc va caure un meteorit; la poca gent que ho va veure, expliquen que el cel es va tornar lluminós i fins i tot alguns aborígens van explicar que els semblava que havia arribat la fí del món.

Doncs bé, aquesta ‘misteriosa’ explosió va tenir una explicació uns anys després, exctament el 1995, arran del llençament d’un gas mortífer, el ‘ sarin ‘ , al metro de Tokyo i que va causar morts i centenars de ferits. La secta Aum Shinrikyo n’era responsable i quan van detenir el fundador Chizuo Matsumoto o Shoko Asahara i van regirar la seva casa, van trobar uns documents de compra de 200.000 ha a Banjawarn Station Austràlia, precisament.
Aleshores van anar a veure que hi havia en aquesta propietat i la sorpresa va ser majúscula; laboratoris, urani, armes químiques, és a dir, aquella explosió no va ser res més que una ‘prova’ !

 Aquesta secta va arribar a tenir 60.000 seguidors, 30.000 a Rússia, un patrimoni d’1 bilió de dólars en or, propietats i diner en efectiu i molts enginyers nuclears i científics, reclutats a Rússia i al Japó, que treballàvem per la finalitat d’ensenyar la ‘veritat al món’. Tant els Governs del Japó com fins i tot dels Estats Units, van donar autorització aquesta secta dins els protocols de les religions !! Aquest individu, fundador, responsable i cap visible d’Aum Shinrikyo, va ser jutjat al Japó i està esperant de ser executat.
No s’han acceptat cap de les seves apel.lacions i només advocats d’ofici porten el tema.

És tant immens aquest territori, que fins i tot una secta tant i tant perillosa, cruel, malaltissa com aquesta, va poder experimentar les seves armes bioquímiques, sense que ningú els destorbés … o perque ja estàven al darrera d’investigar les armes químiques de l’Irak, Iran …… i a Austràlia no hi passa res. Terrible !

La fotografia correspòn al desert del centre d’Austràlia, Uluru i Kata Tjuta. En aquest indret encara veus les muntanyes sagrades que aparèixen de sobte, però en altres deserts no es veu el final del camí. Fins i tot quan fas el viatge en tren de Sydney a Perth, pots arribar a circular en línia recta durant més de 400 kms sense cap viratge; per cert després del Transiberià, aquest és un dels trens de més llarg recorregut del món – 4.400 kms -.

Encara que siguin dos o tres díes, (millor una setmana), trepitjar aquest Outback és estar veritablement a Austràlia i encara més si et pots beure una cervesa fresca en un d’aquests bars, casa de menjars, botiga, benzinera, que et pots trobar en el lloc més inesperat.



””


  1. Són esplèndides les fotos que ens ensenyes, quins colors! segur que paga la pena perdre un dia de la teua vida. Recordes? Millor afegir vida als dies que dies a la vida.

  2. No sabia que a Austràlia hi havia hagut el banc de proves del gas mortífer… Com diu na Marieta la foto és extraordinària, aquest vermell enlluernador… és el color argilós del Llobregat  "a l’engrós". Bona nit!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.