Richard Fortey, paleontòleg va manifestar: Quan et trobes davant els estromatòlits és com viatjar en el temps, i si el món sapigués apreciar les autèntiques meravelles, aquestes pedres seríen tan conegudes com les piràmides de Giza. El blocaire Balances Oktoberfest el propassat 11 de juny va escriure un apunt fantàstic relacionat amb els estromatòlits, ací , explicant perfectament la importància d’aquestes pedres que ja formàven part de la Terra fa només 3.500 mil.lions d’anys. Hi estic d’acord amb el blocaire amic i la seva proposta de fundar l’Esglèsia dels estromatòlits i organitzar peregrinacions a Shark Bay.
Però com arribar a Shark Bay, Western Austràlia ? Lluny de tot arreu i que en el meu viatge ara fa un any ja no vaig tenir més temps per anar-hi. Així que tornaré a imaginar-me el viatge i explicar-vos alguns detalls.
Perth és la capital de l’estat de Western Austràlia. Quan hi ets cal recordar per un moment que estàs a 6.000 kms de Sydney, 5.000 kms de Brisbane i 4.000 kms d’Alice Springs, la ciutat més propera, amb poquíssims pobles i cap ciutat. Quan comences el viatge de Perth fins a Shark Bay ( direcció nord ) no arribes a la primera ciutat amb semàfor passats els 1.000 kms. Durant el viatge, vuit hores en cotxe, et trobes amb tres o quatre cotxes i un enorme road train ( camió amb 5 o 6 remolcs ). Geraldton és la única població amb semàfors. Hi ha un petit museu marítim digne de ser visitat per conèixer una història, novament desconeguda, en la que un vaixell holandès, el ‘Batavia’ va arribar a aquestes costes l’any 1629 ( abans que el capità Cook arribés a Botany Bay-Sydney) i convertir-se en els primers occidentals que van trepitjar aquest continent. Però aquesta història mereix un altre apunt.
Continuem el viatge passant per Kalbarri, un poblet de 1.500 habitants, molt bonic, platges immenses amb aigües cristal.lines construït l’any 1952, quan uns pescadors van descobrir que les seves aigües eren un veritable viver de llagostes.
Ara s’hi pot arribar per una carretera asfaltada i la seva economia encara es basa en la pesca. S’ha de tornar a l’autopista North West Coastal per arribar a Shark Bay a uns 220 kms. Quan hi arribes et trobes una petita oficina d’informació, un bar restaurant, records, postals i un plànol amb itineraris i explicacions de la zona, convertida en un Parc Nacional – ‘Hamelin Pool Marine Nature Reserve’.
Quan els veus, els estromatòlits, no són res especial, ni tan sols bonics, però impresionen, per què ? Viuen en aigües càlides, poc profondes i amb una gran salinitat. Els pots veure a centenars, milers, tranquils, feliços i no n’hi ha cap igual.La veritat és que et recorden a les cagarades de les vaques o elefants. Aquestes pedres estàn vives, i per un procés ben senzill exhalen una miqueta d’oxìgen. Durant més de dos mil mil.lions d’anys va ser l’únic ésser vivent de la terra i van augmentar el nivell d’oxígen de l’atmòsfera en un 20%, el que es necessita perque es puguin desenvolupar altres éssers vivents; nosaltres per exemple.
Crec que hem d’anar en peregrinació com proposa l’amic blocaire, encara que sigui una vegada a la vida, a veure’ls i agrair-los el que han estat fent tots aquests anys per nosaltres i els animals i les plantes.
Va ser un geòleg, el senyor Stan Awramik que va descobrir aquests éssers i no va ser fins l’any 1954 ( !! ) que la ciència no els va identificar.
Austràlia, una illa, un continent, on encara avui hi han tantes coses per descobrir, però el que trobo veritablement emocionant, és que pots ser al costat d’uns estromatòlits, o una barrera de corall, o una jungla amb arbres únics, o veure uns animals inversemblants; és com viatjar en el temps. Només cal seure i admirar aquesta natura.
Podeu trobar més éssers vius com aquests a Mèxic – Cuatro Ciénagas -, o Illes Bahamas – Exuma Cays – o Brasil – Lagoa Salada, Rio -, però el lloc, on viuen millor i en quantitat, és a Shark Bay, Western Australia.
He trobat un parell de fotografíes de Shark Bay. Precioses.
Hola Roser,
Gràcies pel teu comentari. L’article dels estromatòlits el va fer l’altre part de la balança, la balança barrobés. Igualment moltes gràcies. He estat mirant el teu bloc i és molt interessant. T’hem posat als nostres enllaços. Si et ve de gust pots fer el mateix amb nosaltres.
Salut!
sergi borges
sembla que l’oest d’Austràlia reserva l’encant del paradís primitiu,
un relat engrescador del que s’apren
No en sabia res d’aquestes criatures. Me’n vaig escapadeta a llegir l’article que has enllaçat
Sorprenent això dels estromatòlits.
I, una religió estromatólica per a retre culte a l’oxígent podria ser força interessant.