Notícies de Viêt Nam – Dones
Per exemple uns premis que es lliuren cada any als vietnamites que viuen fóra del país, per el diari VietNamNet Bridge – on line – on es reconeixen els seus mèrits i els treballs reconeguts en els seus actuals països, però sobretot per els seus ajuts al seu país d’origen Viêt Nam.
S’atorguen 17 premis i he seleccionat 4, lliurats a quatre dones.
Els premis s’anomenen ‘ Vietnam Glory o Viet Kieu’ i no podia ser d’altra manera, es lliuren al Temple de la Literatura de Hà Nôi.
Doctora Quyn Kien – Vietnamita Americana.
Professora Thai Thi Kim Lan – Vietnamita Alemana.
Artista pintora Van Duong Thanh – Vietnamita Sueca.
Enginyera Do Anh Thu – Vietnamita Americana.
Fixeu-vos que aquestes quatre dones molt significatives són primer de tot vietnamites i a continuació la seva nacionalitat actual. Així està escrit en els fulls de lliurament dels premis.
Totes ténen un paper important dins la seva professió en els paísos on viuen i treballen, però es dóna la circumstància, que totes s’han graduat a Viêt Nam i van marxar per aprofondir en els seus estudis.
En els respectius països han creat fundacions per ajudar a Viêt Nam i col.laboren activament per millorar la qualitat de vida del seu país.
No oblidem que a finals dels anys 90, Viêt Nam era un dels països més pobres del món, crec recordar en el número 150 o 160. Avui ja ha pujat al número 110.
Amb la gent amb qui he parlat de països europeus, la majoria em diu, que el vietnamita és dels pocs que s’integra amb rapidesa al país on han anat per treballar o estudiar i aprenen la llengua amb facilitat. També em diuen que majoritàriament participen de la vida pròpia del país, però mai deixen de ser vietnamites.
Aquests premis es van atorgar dos díes després de la Gran Festa de la Poesía també celebrada en el Temple de la Literatura, on centenars i centenars de joves i adults hi van participar per llegir poemes per a tothom, sense descans , durant tot el dia.
Demà hi hauràn més notícies i històries, de vegades sorprenents.
Gracies pels teus post evocadors d’una cultura tant sensible i delicada, diferent i enriquidora. Esperem amb delit el teu post de dema. Tam biet.
La força de la vida..m’agrada seguir-te pel propi goig d’escoltar i aprendre coses que no se i em reconcilia amb l’esperança. Un nus al coll després de veure Hiroshima , mon amour, me n’adono que se m’està desfent tot just ara i en ve tot al cap.