Notícies d’avui del món: Tristor i mal al cor.
Com valora el paper de la comunitat internacional?
– No estic decebuda dels governs, perquè no esperava que cap d’ells ajudés el poble sirià. Si finalment els Estats Units haguessin intervingut, ho haurien fet per els seus propis interessos. Però sí que estic decebuda de la societat civil: ni als països àrabs ni europeus la gent ha sortit al carrer en suport al poble sirià. I això és el que fa mal al cor. Però encara tinc esperança. El poble sirià ha pagat un preu massa car per rendir-se ara: més de 150.000 morts. Ara hi ha dues revolucions: una contra el règim i l’altra contra l’integrisme, que ha vingut per desviar la lluita dels seus objectius.
Informe i denúncia d’Oxfam: Governar per a les èlits.
La riquesa de l’1% de la població és de 110 bilions de dòlars. Una xifra que multiplica per 65 la riquesa de la meitat de la població més pobra. Un 1% de les famílies del món posseeixen el 46% de la riquesa. S’estima que 21 bilions de dòlars s’escapen cada any de tot control. La suma de les fortunes de les deu persones més riques d’Europa supera el cost total de les mesures que ha aplicat la UE entre els anys 2008 i 2010 per estimular la economia.
Llegit aquest matí al diari ARA mentre preparo el meu esmorzar.
Fotografia: Escultura Survival of the Fattest de Jens Galschiot. Rinkobing, Dinamarca, gener 2009. RG.
Mireu-vos bé la Justícia, amb els ulls ben tancats. complaent, asseguda comfortablement a les espatlles d’aquest jove africà, pobre.
On són ara els dels “No a la guerra” i similars?I els que promouen boicots a segons quins països? I els seus palmeros?