No hi ha somriures
Mentres anava preparant el post d’una representació teatral-musical de chèo, em trobo amb una pàgina amb informació del Hue Medical College Hospital, un dels molts hospitals on ténen cura dels infants afectats amb l’agent orange-dioxina i amb greus deficiències i, en definitiva, on viuran la resta de la seva vida.
Heus ací que ara tinc la oportunitat d’ajudar de forma directa, sense intermediaris i amb una seriositat fóra de dubtes.
I només amb una donació de 10, 20, 30 Euros, per ells és un tresor i poden dur a terme els seus objectius.
””Viêt Nam té més d’un mil.lió de víctimes de l’agent orange, 150.000 són infants. El Govern té assignat un pressupost per dónar assistència de per vida a unes 450,000 persones.
200,000 víctimes han rebut tractament hospitalari, rehabilitació, millora en la seva vida diària i ensenyament per obtenir treball. Aquestes intervencions governamentals són mínimes, però grans, si tenim en compte les mancances del país.
Hi han arguments contundents per assenyalar que els EE.UU. hauríen de contribuïr en aquests ajuts a les víctimes i als seus cuidadors i familiars. Però encara avui, any 2007, EE.UU., refusa fer qualsevol pagament.
Suel Jones, antic soldat americà a Viêt Nam i responsable d’un dels molts ‘pobles de l’amistat’ a Van Canh ha declarat recentment:
‘ Penso que hi han dues opinions al meu país EE.UU. referent als efectes de l’agent orange; una pertany al Govern i una altra al poble. El poble pensa que hem de fer el que calgui per millorar i ajudar per tot el mal que vam fer durant la guerra. Però el Govern encara avui no vol tenir ni acceptar cap responsabilitat. No es tracta només d’un problema de diners, sino d’un problema ètic que el Govern dels EE.UU. no està disposat a assumir-lo’.
1 Euro al canvi actual són 22.000 VND (Dongs vietnamites).
100 Euros són 2.200.000,- VDN …… i per ells és una fortuna i poden ajudar als infants interns en el seu hospital.
He tractat de fer una transferència d’un import petit per la nostra societat, però enorme per a ells.
Les comisions per aquesta transferència són d’uns 50 a 60 Euros.
No ho puc acceptar. Els meus diners van destinats a fer possible que els infants d’aquest hospital millorin i no que els bancs s’enriqueixin amb les seves comisions.
Ara aniré a correus per fer un gir telegràfic o enviaré un xec.El Dr. Nhan m’ha explicat que la millor solució és enviar un xec bancari.
Però, tinc uns amics que comencen un viatge per Viêt Nam la propera setmana i seràn a Hué una nit. El Dr Nhan ja m’ha dit que anirà personalment a l’hotel on s’al.lotjaràn els meus amics i recollirà els diners.
Per entrar en la pàgina d’aquest hospital és fàcil:
http://www.ogcdc.org – Office of Genetic Counseling and Disabled Children ( OGCDC). Dr. Nguyen Viet Nhan.
Penjo aquesta fotografía d’un noi de 14 anys als braços de la seva mare. Pateix de danys neurològics greus; pot seure, però ni pot parlar ni caminar . Entén algunes paraules molt simples, i respòn amb sons. Té germans que estàn sans. Quan va nèixer també ho era, però després d’una setmana de vida, tot va canviar.
Més de 150.000 infants, que no van viure la guerra, són avui una conseqüència de la crueltat de l’aspersió d’una dioxina, un producte sinistre que van somiar uns científics com una solució pel benestar de la gent, o ja per fer mal, no ho sé, unes dècades ençà en una laboratori de Chicago.
Viêt Nam és un laboratori on es poden estudiar a fons la progressió mortífera de la dioxina llençada per detruïr la terra ara ja més de 40 anys.
És una oportunitat única, estudiar les conseqüencies on es va fer l’aspersió de l’agent orange a tot el sud i el centre, però al nord no van arribar a fer-ho.
La societat moderna d’avui sembla que hagi fet un pacte amb el diable; dioxina i substàncies afins representen el més perillós per la supervivència d’aquest planeta Terra.
La informació més completa és la que puc llegir en el text i veure les fotografíes del llibre Agent Orange ‘ Collateral Damage” in Viêt Nam de l’admirat Philip Jones Griffiths.
”’