Nit de teatre – Dario Fo: La tigresa i altres històries.
Aquesta obra es va estrenar l’any 1983 a Barcelona a la Sala Villarroel. Actor: Manuel Barceló. Director: José Antonio Ortega.
Es representarà fins el dia 8 de desembre.
Molt recomanable per a adolescents de 12 a 16 anys.
Mateix muntatge, mateix director i un jove actor que trepitja per primera vegada els escenaris de Barcelona, fill del director:
Julián Ortega Muñoz.
La tigresa. Faula xinesa.
Primer milagro del Niño Jesús. Inspirat en un dels evangelis apòcrifs.
Icaro y Dédalo. La cerca dels protagonistes per sortir del laberint construit per Dédalo.
— Xina, Palestina i Grècia. Tres cultures diferents — ben amanides per el gran Dario Fo.
La seva estrena l’any 1983 a Barcelona va tenir un gran èxit.
No vaig veure l’obra a la Sala Villarroel on en José Antonio Ortega va ser-hi tants anys com a director, i on vam ‘beure’ del millor teatre al llarg d’aquells períodes il.lusionants del començament d’una democràcia feble.
Teatre és política, transgressió, art, somnis, denúncia, i en Dario Fo en sap molt i aquests tres contes són emblemàtics i bonics, transgressors i tendres a la vegada.
Els va escriure l’any 1979. El teatre sempre és política.
Julián Ortega és un gran actor. És un repte interpretar més de trenta personatges dalt d’un escenari, sol, durant 90 minuts. Els moviments del seu cos són excepcionals (va estudiar expresió corporal i de ben segur que va ser l’alumne més brillant) i juntament amb la paraula ens endinsa dins els tres contes. A mí m’agrada moltíssim escoltar faules, contes, poesia, intepretats per el trobador o joglar, antic i modern, en una plaça de poble, o al menjador de casa, o sentada en una butaca d’un teatre.
30 anys després torna a Barcelona. Les aportaciones creatives de’n Barceló hi són presents, no podia ser d’altra manera, però penso que avui, ara, aquesta obra ha fet un pas endavant (cercant a la xarxa he trobat un video a Vimeo de la representació de l’obra de l’any 1983 interpretada per en Manuel Barceló).
Julián Ortega hi té molt a veure i el seu pare l’ha dirigit molt bé. En molts moments de la representació em va semblar escoltar en Rubianes, jove, i ara després de veure en Manel Barceló en el video, sí també era dalt de l’escenari. El passat hi és, i ens ajuda molt per el nostre futur, fer-ho millor o diferent. No cal dir que el text és absolutament actual, trenta anys després.
Són 90 minuts de teatre pur (cinc minuts de descans), moviment, cos, paraula, gest, text, escena, llums, direcció, autor , actor …… i quan tornes a casa sentada en un vagó de metro vas rumiant el que has escoltat i has vist.
Sí, el poble hi és present a La Tigresa, la denúncia també, la solidaritat, la rebel.lia, la tendresa, la voluntat de viure lliures.
Encara hi sou a temps, fins el dia 8 de desembre. José Antonio, Julián, feu un bon tàndem.
Apèndix: Vaig arribar aviat al Tantarantana i em vaig dir a mí mateixa, per què no anar fer una cerveseta al Quimet & Quimet del carrer Poeta Cabanyes ? Feia anys que no hi anava, i està exactament igual. Formatge Yorshire, croquetes de bacallà, un variat i cervesa negra. Ni me’n recordava del fred i vaig seure a la meva butaca ben preparada per veure teatre i gaudir-ne, com així va ser.