Música: Avui The Boxer / Simon & Garfunkel
Va ser l’any 1969 quan vaig descobrir la música de Simon & Garfunkel. Era a Benidorm treballant i tenia la oportunitat de volar a Londres en un dels molts charters de turistes anglesos quer arribaven aleshores. A Londres vaig poder comprar tots els discos d’aquests músics que sempre més he admirat, m’agraden i formen part de la meva biblioteca musical.
The Boxer és la meva cançó favorita, la que més. Va ser tot un descobriment la lletra, la història. No era una cançó ensucrada o d’una lletra insípida amb bona música. Una altra història dels EE.UU que se’ns amagava, però que havia estat sempre en els blues, i de sobte, dos nois joves, blancs, (que no han volgut mai ser titllats de hippies, però sí de músics) ens expliquen aquesta història d’un noi, que marxa de casa, cerca feina i aixopluc a la gran ciutat.
També va significar aprendre millor la llengua anglesa, noves paraules squandered my resistance …. a pocket full of mumbles such are promises … I come looking for a job …… But I get no offers … just a-come from the whores on Seventh Avenue … Where the New York City winters aren’t bleeding me ….
La cançó la va compondre en Paul Simon l’any 1968 i es va publicarl’any 1969. Es diu que en Simon utilitza The boxer com una metàfora de la seva pròpia vida com a músic.
La lletra, la història era realista, i molts joves es van sentir identificats. Els seixanta va ser una dècada de canvis, de no tenir un futur, de hippies que eren rebutjats per la societat dita correcta, conservadora. No veien cap llum en l’horitzó. Però malgrat tot, el lluitador continúa i no defalleix.
……… i la música és una meravella.
He trobat aquest versió a You Tube, que és la que més m’ha agradat, any 1981, Central Park.
http://www.youtube.com/watch?v=mUiVzQYBSiA?rel=0&w=560&h=315
Fotografia: Un carrer qualsevol de New York o Chicago. He escollit aquesta fotografia, de la col.lecció de Vivian Maier. Si clickeu a l’enllaç, podeu llegir el meu apuntament sobre aquesta fotògrafa de carrer.
Gran cançó de Simon & Garfunkel. Casi tant com “Bridge over troubled water”, el títol del meu bloc.
Salutacions, Roser.