Montserrat Abelló
Ens queden els seus llibres, les seves poesies, el seu record. Les poesies les puc llegir un dia i un altre, i un dia més. Al cor de les paraules és sempre a la meva tauleta de nit. De fet no vaig conèixer el món de la poesia de Montserrat Abelló fins no fa gaires anys. Una blocaire amiga em va recomanar el llibre i em va parlar d’ella. Qui si no una altra poeta, escriptora, dona, na Maria Victòria Secall, aquest pèndol de les petites oscil.lacions.
Gràcies Montserrat per fer-nos veure el mon de la paraula de dona. Descansa en pau.
Parlen les dones,
la seva poesia
tendra i forta.
Ben pocs s’aturen
a escoltar aquestes veus,
que, trasbalsades,
un nou llenguatge diuen
nascut al fons dels segles.
– Montserrat Abelló ( 1918 – 2014 ) – Compàs d’espera
Dos llibres seus s’han traduït a l’anglès. I potser hi ha més traduccions. Espero que els tarragonins ens fem ressò de la seva obra. A veure què farà l’ajuntament socialista i les altres institucions.