Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

Molts My Lais

Quantes veritats s’han amagat durant períodes de  guerres, conflictes, post-guerres ? Moltes, moltíssimes. Per això cal que els historiadors s’esmercin per aclarir els fets, reals, amb documents i els periodistes investiguin, quan els documents s’han desclassificat i ja són a l’abast dels historiadors.
Deborah Nelson és una periodista que segueix la notícia i investiga fins al final. Quan van desclassificar els documents de la guerra de Viêt Nam als EE.UU., ella va saber trobar uns arxius a l’Universitat de Michigan, documents, cartes, ordres, informes, del Coronel Henry Tufts, cap del servei d’investigació de l’exèrcit dels EE.UU. durant la guerra del Viêt Nam, en els que es poden llegir centenars, milers, de crims contra la població civil de Viêt Nam i que en el seu moment van ser silenciats.
Com a ‘tapadora’ va sortir a la llum la massacre de My Lai, un petit poble, prop de Danang, on els soldats americans van matar sense contemplacions, dones, avis, àvies, infants.
Però en aquests documents del Coronel Tufts, la periodista ha trobat centenars de My Lais i que mai van sortir a la llum pública. Gent dels pobles que els feien servir d’escuts humans i els feien caminar per terrenys on sabíen que hi havíen mines; presoners que els tancàven en barcos-presons i eren electrocutats. Infants intentant agafar algun peix de rius i estanys per poder menjar, eren acribillats. 

Deborah Nelson explica que hi han centenars d’informes d’aquest tipus, i comprimits només en una frase: ‘Hem matat xxxx persones’. L’abús dels soldats va ser ferotge i gran, similar a la massacre de My Lai de 1968.
Però, els americans i molta gent d’arreu del món encara pensa que tot va ser fruit d’un petit grup de soldats i comandaments aixelebrats i violents, quan la realitat, el que es pot llegir en els informes, totes les divisions de l’exèrcit americà que van lluitar a Viêt Nam hi estàn implicades. Precisament quans soldats van intervenr-hi i quines accions van dur a terme, encara no se sap de cert, però la periodista insisteix que l’abús de força i crueltat envers la població civil va ser un fet habitual i que generalment s’ignora. Ha escrit un llibre explicant totes les seves investigacions ‘ The war behind me’ – Vietnam Veterans Confront the Truth About U.S. War Crimes- 
 Després de My Lai la situació va fer un tomb, i es va començar a investigar; per exemple estudiar cartes anònimes enviades a un ” Sargent preocupat’ on es feien descripcions minucioses de la mort de centenars de civils o ‘un My Lai tots els mesos durant més d’un any’. Es va investigar a fons aquesta qüestió, i 23 homes van ser arrestats. La sentència més dura van ser 20 anys a treballs forçats per haver violat una nena de 13 anys durant un interrogatori. El violador només va complir 7 mesos i 16 díes de condemna.
‘Que no surti el nom de l’exèrcit a primera plana’ ordre del president Nixon. Els investigadors es van fregar les mans; feien informes dels crims, violacions i altres crueltats, però sobretot per després amagar-ho, perque tal com va ordenar el president, ‘no són notícia de primera plana’. Deborah Nelson vol demostrar que aquests fets passen sempre durant les guerres i cercar una exclusiva, de vegades encega el periodista i no veu la veritat. Ella mateixa es va trobar en una situació semblant, quan la gent d’un poble vietnamita li va explicar històries, que ella va poder comprovar més tard, que no eren certes. També ens diu que aquests crims són endèmics i quan l’exèrcit s’enfronta i mata als civils, la situació va a pitjor. Si avui només contemplem els actes individualment, com un acte ‘minoritari’, posem per cas la presó d’Abu Ghraib, a Irak, mai podrem eradicar els crims ‘invisibles’ i el cost moral i ètic perdurarà per sempre més per aquell exèrcit que hagi comès les atrocitats.
Com vaig escriure en un comentari a una nova blocaire, T.S. Eliot va dir :

After such knowledge, what forgiveness ?? 

Durant la guerra els cartells de propaganda del Vietcong van ser importants, com ho van ser durant la guerra civil del nostre país. Us en deixo una mostra. Són magnífics. En el meu viatge a Viêt Nam, ja vaig copsar l’alt nivell artístic dels pintors, cartellistes i dibuixants d’aquest poble.
El llibre del meu admirat Philip Jones Griffiths, fotògraf de guerra, VIETNAM INC. crec que ja es pot trobar a casa nostra, no sé de cert si s’ha traduït al català o castellà. És un llibre imprescindible, amb un pròleg de’n Noam Chomsky. Està editat per Phaidon.
– Ací –
 

 


  1. contra civils durant les guerres. La transparència i un codi étic és l’objectiu a exigir i assolir. Com deia un acudit al diari de Balears : tirar una sabata és un delicte greu i la Guerra d’Irak i tots els morts civils és justícia infinita. Aquest és el món amb el que volen que combreguem, com una roda de molí.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.