Tasmània, aquesta illa lunyana, tenebrosa, desconeguda i que forma part d’Austràlia, amaga sorpreses de tota mena. Hobart, és la segona Ciutat més antiga, després de Sydney – fundada l’any 1804 – i la més gran de l’illa – 200.000 habitants – i aquí van enviar els convictes ( 178 ) més perillosos – 262 habitants l’any 1804 -. La regata Sydney-Hobart que es celebra tots els anys després del dia de Nadal és una de les més perilloses, però també una fita per qualsevol navegant. Els grups ecologistes van emergir amb força en aquesta illa i gràcies a les seves accions s’han salvat grans extensions de bosc, rius, costa, que avui podem trepitjar en estat pur. El dimoni de Tasmània, aquest animaló inofensiu i depredador, també ha estat un factor de tenebrisme de l’illa. Però, jo vaig ignorar tot aquest tenebrisme, en el meu viatge per aquelles terres i Tasmània ha estat i serà la perla del final de viatge.
Pots arribar-hi fàcilment desde Melbourne, per barco o avió. Jo vaig agafar l’avió i després d’un vol curt arribes al petit aeroport de Hobart. El millor és llogar un 4×4, no són cars i també et dona una llibertat de moviments per viatjar per l’illa. En uns minuts arribes a Hobart. Era dissabte. De seguida tens l’impresió de trobar-te en una petita ciutat situada en una badia fantàstica, quasi cap edifici alt, cases amb uns jardins i flors extraordinaris, els ports plens de velers, un port comercial i de pesca gran, important i uns edificis rehabilitats que li dónen un aire entre ‘fashion’, colonial i tranquil.litat. Resumint; penses que és el lloc ideal per viure. Així, com una primera impresió.
Abans he mencionat que vaig arribar en un dissabte. Important. Hi ha mercat al Salamanca Place …. sí, tal com podeu llegir – Salamanca. És el centre, els restaurants, les terrasses, el parc, el lloc de trobada, el port; Hobart és Salamanca.
Com podeu imaginar-vos vaig estar preguntant i preguntant del per què d’aquest nom; no vaig treure l’entrellat. La versió més creïble va ser la d’un pescador, que em va explicar que el port era el punt de trobada dels pescadors de balenes, on portàven totes les seves captures. Els magatzems del port, ara rehabilitats, s’han reconvertit en ‘Salamanca Place’. ( Per cert, ara el Govern Australià prohibeix la pesca de les balenes i cada any els toca denunciar i discutir amb els japonesos ). Potser, que arribés un barco espanyol i el capità tingués alguna cosa a veure amb Salamanca, el nom o ves a saber. Jo li vaig dir que Salamanca és ciutat de secà, i no té mar, que la gent havia d’embarcar-se o als ports de Portugal o d’Andalusia. Encara no ho sé el per què d’aquest nom . El fet real és que allà pels anys 1830 el moviment de barcos baleners era intens i aquells magatzems construïts a l’estil més pur colonial anglès, s’han convertit en el centre vital de la Ciutat.
Bé, parlem, però, d’aquest mercat; no és diferent de tots els mercats del món; alegre, colorista, hi trobes de tot, però en aquest hi ha un fet diferencial; tot és de Tasmània; hortalisses, fruites, brocanters, comfitures, cerveses, vins, roba, artesania, condiments extraordinaris, tot ‘made in Tasmània’. També pots trobar qualsevol peça, cargol, mobles, ganivets, ribots, taps de lavabo, vaja uns ‘encants’.
Recomano de coincidir en dissabte, si visiteu aquesta illa i Hobart, la seva capital ‘no oficial’ i ‘viure’ aquest mercat, no tant diferent, però sí singular i molt colorista.
Tots els dissabtes de l’any, de 2/4 de 9 del matí fins a les 3 de la tarda, aquest és el seu horari.
La fotografia correspòn a una panoràmica de Hobart.
Els tasmans els van exterminar no només els colons que l’imperi britànic establí a l’illa, sinó també els mariners que hi feien escala per proveïr-se d’aigua i menjar. Molts van ser morts només per tal de peixar els gossos dels europeus. Fins ara ni l’estat britànic ni l’australià no han fet cap signe públic de penediment per l’anorreament absolut de la població aborigen de Tasmània. Em sembla lògic que per damunt l’illa plani aquesta atmosfera tenebrosa.