Vaig arribar a Melbourne un matí de primavera. El vol desde Adelaide va ser curt, si tenim en compte les grans distàncies d’aquest continent ! El trajecte desde l’aeroport tampoc va ser llarg i immediatament vaig copsar una Ciutat diferent de Sydney. Ordenada, més europea, espais oberts. No sé si els passa als visitants que arriben per primera vegada a Melbourne; és una ciutat armoniosa, mig europea, mig americana, però en el fons molt australiana; una fusió de les diferents cultures que hi viuen i l’han anat transformant. Els seus habitants són oberts, irònics, amants de la cultura i els espais oberts per practicar l’esport, i també dels racons en silenci. És una Ciutat on igual pots veure una escultura de Sant Jordi, o de Jeanne d’Arc, de la reina Victòria d’Anglaterra, i també estudiants amb uniforme, que només els anglesos s’atreveixen a fer-lis portar als seus fills; i els tramvies que inunden els carrers; i parcs oberts i amables; i el riu Yarra creuant la Ciutat.
El dia de la meva arribada ja havia començat el ‘Melbourne Intl’ Arts Festival’. En un semàfor en vermell, mirant per la finestra del taxi, llegeixo la cartellera del festival del dia 26 d’octubre 2007:
‘ Hamlet’s prologue without words’ – Àlex Rigola, director – Teatre Lliure Barcelona !!
L’any 1956 van organitzar els Jocs Olímpics i al mateix centre de la ciutat es poden veure les instal.lacions, sobretot un estadi molt gran, ara el seu camp de cricket.
Perque no us penseu pas que l’esport nacional sigui el rugby, o la natació o la vela; l’esport per excel.lència, el més admirat, el més seguit, on es poden passar hores i hores davant la tele o en el mateix estadi, és el cricket !
Melbourne és la capita del rugby australià i quasi sempre guanyen. Se’ns oblida que Melbourne va ser la Ciutat més important d’Austràlia fins fa ben poc. Sydney és ara el centre econòmic, artístic i social del continent.
””””””””””””Sydney ha estat i és una ciutat alegre, animada; Melbourne té la fama de no ser-ho, encara que a mí no m’ho va semblar. Em vaig solidaritzar immediatament amb aquesta ciutat, perque com a barcelonina m’hi vaig sentir identificada. Un xicot a l’hotel em va explicar els acudits que els de Sydney es van inventar per carregar contra la manca de vida nocturna de Melbourne: ‘ Tens fills ?. Sí, dos vius i un a Melbourne’ …..
El tràfic a la Ciutat és complicat per els tramvíes; sobretot quan has de creuar els carrers. Com en aquest continent es circula per l’esquerra, has de vigilar molt de no patir un atropellament.
Per el visitant recomano agafar el tramvia de circumvalació; és gratuït i fa una volta com el ‘nostre antic 39’. Aquests tramvíes són vells, entranyables i molt adients per veure el centre de la ciutat.
Per conèixer bé la història d’aquesta ciutat i del continent, el millor és visitar el Museu de la Immigració, ubicat en un edifici antic de duanes, per sobre del riu Yarra. És molt interessant de veure tot el que va passar durant l’entrada massiva d’immigrants durant la dècada dels anys 1950.
Per exemple, un bitllet d’avió d’anada i tornada desde Austràlia a Europa els costava el mateix preu que una casa de tres dormitoris a les afores de Melbourne o Sydney ! Després de l’any 1954 els preus dels bitllets van començar a baixar amb els nous avions Super Constellation.
Però fer el viatge en barco significava un ‘creuer marítim’ de cinc setmanes desde Europa. Van ser milions de persones que van arribar al continent i a Melbourne es va concentrar una comunitat grega, irlandesa, libanesa, albanesa i italiana molt important.
És una ciutat per passejar i badar; per seure en un dels nombrosos parcs; per passejar per la vora del riu Yarra; per anar al Queen Victoria Market i copsar l’ambient i poder veure la de mercaderíes que pots trobar-hi; per anar al teatre; per seure a la Federation Square amb el seu imponent centre cívic, un conjunt d’edificis culturals moderns amb un amfiteatre per espectacles a l’aire de lliure per a més de 15.000 persones, i sentir-te una mica ciutadana de Melbourne; anar a un restaurant vietnamita al barri de Richmond; fer el xafarder als centres comercials Myer o David Jones; dels carrers Collins on hi pots trobar pubs, restaurants i cafès i un ambient molt i molt multicultural; entrar a l’edifici de Correus ( jo tinc una manía exagerada per badar dins els edificis de correus … ).
Només vaig ser tres nits a Melbourne. El meu proper destí era Tasmània, però vaig tenir temps d’anar visitar als nostres amics corresponsals de Vilaweb en Josep i la Maria Antònia. També va venir en Joaquim i amb ells em vaig sentir com a casa.
Les converses van ser llargues, emotives, interessants.
Em va agradar molt el centre cívic de la Federation Square i he decidit penjar aquesta fotografia. No és, potser, la més ‘turística’ de la Ciutat. És el punt de trobada cultural i social de la ciutat, tot just per damunt del riu Yarra, i al costat de l’estació de Flinders Street i els teatres, auditori i òpera. En aquest espai és on bull la cultura, les arts, la música, l’esport, aquest és ‘el lloc’, encara que la seva construcció, arrel d’un concurs que va guanyar el Lab Arquitecture l’any 1977, va ser molt i molt controvertida. Encara avui es discuteix la seva validesa com edificis amb alguna vàlua arquitectònica i utilitat. Vaig assistir com a espectadora muda, a una discussió entre ciutadans de Melbourne si aquest projecte va ser el millor o és un nyap construït al bell mig de la Ciutat. Empat tècnic, al final de la discussió …….
Personalment, m’agrada molt i penso que els espais estàn molt ben aprofitats.
””””””
