Matí de tardor – Menjar Laphet, i moniatos blancs.
És un matí de tardor, molt clar i transparent. La merla ha arribat puntual a l’arbre, aviat pel matí. No canta. Alguna tòrtora sí que passa volant i les cotorretes fent el seu vol.
Passejant pel barri, les fulles dels arbres ja són a terra. No es veu ningú pel carrer; en G. ha marxat ben aviat després de menjar un plat ple de pasta i beure un suc de fruita. A les vuit del matí comença una cursa atlètica, ‘Cursa de l’Amistat’ des del Castell de Montjuïc fins dalt al Tibidabo, sota l’avió de la nostra infantesa. Ja m’ha enviat una fotografia abans de sortir .. tot dient … quin fred !.
He fet ja els exercicis matinals, poc a poc, al so de la música de sempre i que no em canso mai d’escoltar. Em dona placidesa.
Avui vé na M. a dinar i després segurament anirem al cinema. M’he acostumat ja a menjar arròs, sempre en tinc en un bol al costat del plat cuinat. Avui tonyina amb un sofregit de ceba i tomàquet i escalivada, i evidentment amb l’arròs fet al vapor dins aquest aparatet elèctric que te’l deixa a punt. Potser també prepararé el LAPHET. Na E.T. ( no, no és l’E.T. de la pel.lícula), que vaig conèixer a Mae Sot, em va enviar un paquet amb bossetes de laphet, ja preparades.
La tradició ens explica que els primers Reis de Birmània ja menjàven aquest aperitiu.
És una delicadesa. Són fulles de te verd, joves, collides i adobades. A Birmània beuen i mengen te ! Cal mantenir l’adob uns mesos. Tenen un gustet amarg, però immediatament les barreges amb gingebre, all, chili (si t’agrada el picant), oli, sal i grans de soja, de cacauet. En K. m’ha ensenyat a posar-hi tomàquet i ceba , tot barrejat. És un aperitiu i amanida ben diferent, però molt bò. Un laphet , menjat lluny de Birmània!
Mai hagués imaginat que el te es pogués menjar ! En la fotografia podeu veure com es serveix en un restaurant de cuina birmana; les fulles de te al bell mig i als costats tot el que vulguis barrejar.
Volia fer moniatos blancs al forn, i després ensucrats. Recepta de la meva àvia, i que la mare va continuar la tradició, i jo no puc continuar … perque no en trobo de moniatos blancs. I han de ser blancs !! Desconec si al Baix Maestrat encara n’hi han de moniateres.
He canviat el full dels calendaris. Ja hem entrat a novembre. El que tinc que vaig portar de Viêt Nam i fet a mà, he d’anar en compte com treure el full. Me’ls guardo. Puc enmarcar els fulls i veritablement són molt bonics; escenes quotidianes dels pobles. Tinc una certa mania amb els calendaris. M’agrada escollir els que penso em diuen o em recorden alguna cosa al llarg de l’any. Entro en una web i faig una ullada a veure quins calendaris ens proposen per 2011.
La tórtora no para d’emetre el seu cant … no gaire atractiu, tot d’ha de dir, però l’esperes tots els matins.
Novembre ha arribat i la tardor ens envolta amb tota la seva esplendor.
Cony aquests moniatus blancs ensucradets!! (Els desconeixia, però, de la seva existència)… ens has de donar la recepta de la teva mare, te pinta que han d’estar de teta de monja!!
Quina pinta més bona q té, el laphetet! Nyam!
Aquest any jo n’he comprat i els faré com patates fregides. Si vols envia un mail i et diré on els he comprat.