Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

Matí de Sant Joan

Publicat el 24 de juny de 2011 per rginer

He sortit aviat al carrer, a comprar el diari, pa i un tros de coca, de la de sempre.
Els carrers eren plens de restes de petards, trons, bombetes, piules, coets.
Bé que vaig sentir al brogit dels petards ahir vespre i en Monty amagat a l’últim racó de la casa.

Compro el diari ARA en paper. Feia anys que no llegia el diari en paper. Des de la seva aparició vaig tornar a provar i cada dia el llegeixo. I els divendres, escriu na Sílvia Bel la seva columna. Sóc lectora de la seva columna ‘en blanc i negre’. 

Passejant per els carrers, silenci, la merla cantant molt i molt alt, com si volgués dir-nos, ara sóc jo la que canto, no els coets ni els petards !
Dia de platja, dia de ressaca i permeteu-me copiar part de la columna escrita per aquesta gran actriu, Sílvia Bel.

De fet és el que jo també penso i crec, i així m’he estalviat de rumiar un text. Perdona Sílvia, és el teu copyright: 
Mentre assaboríem un tros de coca i una mica de cava, vam llençar al foc tot allò que ens feia nosa, conscients que qui juga amb foc es pot cremar. Vam fer un cercle al voltant de la foguera, com una gran sardana, i els més valents van caminar descalços sobre les brases. Avui, dia de Sant Joan, ens hem llevat amb ressaca, com ja comença a ser habitual. Darrerament sentim –ressaca– massa sovint: ressaca d’eleccions, ressaca d’acampades, d’helicòpters, d’avalots i d’antiavalots (de deutes internacionals, de corrupcions, de gent sense feina, d’especuladors, de teranyines espanyolistes, de xenòfobs, intolerants … és el meu afegitó ). És un bon dia, doncs, per sortir al carrer i netejar les cendres i començar a construir plegats tot allò que potser, l’any vinent, ens servirà per atiar novament la foguera de Sant Joan.

No perdre l’esperança, persistir, i aquest és el meu desig per a tot el poble del meu petit país.


Felicitats a tots els Joans i les Joanes i que per moltes fogueres més.

La fotografia ens anuncia els solstici d’estiu: El ‘Sol Solet’ de Els Comediants. Un llibre esplèndid i una mica malmès . Hauré de fer una petita restauració i neteja especial.
Un altre petit dany col.lateral després de l’incendi a casa …..
 res a veure amb els focs de Sant Joan !!


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.