Chào ông Viêt Nam

Enguany la setmana de penitència no és igual per a mí. Sí, visc encara fora de casa, però només tres cases més amunt del mateix carrer. L’habitatge encara està per fer, però va endavant. A més demà és Sant Jordi. El Diumenge de Rams vaig ser a València.
Un batibull.
Aquest matí pel carrer no he vist a ningú. Un silenci sublim, trencat per les orenetes que volàven sense parar, joioses, contentes. Vent allevantat, molta humitat i finalment ha començat a ploure.
Avui era el dia de ‘seguir monuments’ …
Entrar a les esglèsies, resar, veure els altars; Josepets, les Santjoanistes, Santa Agnès, Santa Tereseta de Jesús. Que lluny …
Avui tot és diferent. La majoria ja van marxar ahir i avui la resta. A descansar, a fer el turista, a visitar la família.

Avui seré una pecadora. Per dinar he decidit fer la paelleta amb els ingredients que vaig comprar a València. El sofregit ja està fet. Les baquetes enganyades. L’aigua amb el romer a punt. Pollastre, conill, rochet, garrofons, carxofa, pebrot verd i trocets d’all tendre.
Jo no tinc problemes amb les mides de l’arròs i l’aigua. El meu pare, el responsable de cuinar les paelles a casa, utilitzava un potet i una tasseta. Una tasseta d’arròs, per un potet d’aigua ple. Mides exactes. Encara els tinc i els utilitzo. No sé quants anys ténen, molts. 
Però amb l’arròs bomba de Calasparra he d’augmentar la mida de l’aigua. Aquest tipus d’arròs se la beu més lentament i necessita més liquid.

Una traïcció; avui no he cuinat el ‘puchero’ …. abadejo o bacallà (amb espines que és més gustós), cigrons, ou dur, patates o creïlles, carxofa, pèsols i la picada que no falti. No visc a casa, no estic en el meu entorn habitual. L’incendi ha trasbalsat les meves rutines diàries. No he tingut més remei que aprendre altres formes de viure en una altra casa. Els llibres dins de caixes, mal ordenats i els que són dins de la llibreria, he de tornar a netejar-los. El sutge encara per tot el pis. Ha de venir el pintor i el fuster.
El meu ordinador per arreglar. 

Però la sortida del túnel és ja més a prop. Estic rumiant en organitzar una festa quan la casa torni a ser la que era ….  Necessito temps i avui Divendres Sant és un bon dia per meditar.

La fotografia de la paelleta … sí m’ha sortit molt i mooolt bona !!