Chào ông Viêt Nam

Avui fa 18 anys es va signar el conveni sobre els drets dels infants. Segueixo llegint :

‘Per desgràcia, les mesures contra la pobresa infantil i el risc social encara es veuen com una despesa, i no com una inversió, imprescindible èticament i molt redible socialment’. ‘ Si hi ha pobresa, la canalla en l’entorn urbà viurà en barraques, sense higiene, amb desnutrició i infeccions. És un tsunami silenciós, que mata en silenci’.

‘Aquí a Barcelona, no tenim tots els drets coberts: hi ha gent que viu al carrer’.

‘Entre 5.000 i 6.000 menors estan en situació de vulnerabilitat o risc a Barcelona. Invisibles. Més invisibles encara els menors estrangers sols’.

‘Vull aprendre i que els altres aprenguin’. ‘ La ment d’un infant no pensa en luxes, sinó en comprtir, viure junts, fer amics … És alegria. Això és el que necessita el món per canviar’.

Com és habitual tot llegint el suplement ‘Presència’ d’El Punt he copiat aquestes frases. Sense més comentaris i tots hauríem de reflexionar.

La fotografia correspòn a Sapa (Viêt Nam ), al poble de Taphin. L’infant encara dorm tranquilament ben aixoplugat a l’esquena de la seva mare.