Chào ông Viêt Nam

Al barri queda poca gent i quasi tot és tancat per vacances. Avui pel matí tot passejant per anar a comprar el diari, treure el Monty i respirar un aire fresquet, m’he creuat amb no més de tres persones i un parell de motos. El bar de la placeta de Sant Joaquim és obert i té taules fora al carrer. Un bon lloc per esmorzar i llegir. Els fongs han tornat a crèixer al tronc d’un dels arbres. Les pluges d’aquest estiu ….. De fet un veí ha collit uns russinyols preciosos al Montseny i he pogut fer una vedella amb bolets boníssima, acabats de collir.

La casa de la cantonada del carrer de Septimània amb Saragossa ja té la façana rehabilitada. És una casa preciosa i estic contenta que s’hagi respectat. M’he fixat que els balcons són magnífics i els detalls de la façana tornen a lluir com abans. Davant l’antiga casa d’estiueg del joier Sunyer fa goig i l’estorer sentat darrera la porta de la botiga mirant si passa algú.

El Tibidado està esplèndid. He llegit que volen privatitzar la seva gestió i l’Ajuntament deixarà de participar-hi. Jo no crec que pugui ser veritat. Si no hi han guanys, aquest parc d’atraccions desapareixerà. També he llegit que volen fer el mateix amb el parc zoològic. Ja se sap, sempre ha d’haver-hi guanys, rendiments, repartir dividends.

Encara camino tota sola, ningú més. Arribo fins la Parròquia de Santa Joaquima de Vedruna. Hi ha una olivera borda preciosa. Davant un bloc d’habitatges de fa més de 80 anys, crec. La mare l’anomenava Can Damians o dels alemanys. Crec que van venir a viure alemanys fugint de la guerra europea, i també després d’acabada.

La fusteria del tiet Miquel ja no existeix. L’edifici sí. Característic del carrer. Torno al carrer de Saragossa. La casa on vivíen els avis i els pares ja no existeix, però sí que encara pots veure casetes dels estiuejants de la burgesia de començament del secle passat. Per què van deixar enderrocar cases precioses per edificar blocs lletjos, mal fets, sense vida ? I encara estem de sort al barri, perque és familiar, petit, ens coneixem i som ben bé entre unes artèries de mobilitat importants. Però jo crec que estem en una petita illa.

El convent de les monges Santjoanistes ja no hi és. Hi ha un bloc de vivendes, aquestes sí, molt ben fetes amb un pati de veïns a l’interior, on abans les monges teníen el seu hort i el seu cementiri.

Baixa una moto, em trobo amb dues persones.Tot és tancat, i vaig llegint petits rètols: Tancat per vacances. Tornem el día 23 d’agost, o el día 29 d’agost o el dia 5 de setembre.

Arribo a casa i faig una primera ullada al diari. Abans ben aviat pel matí, ja he llegit les notícies dels diaris digitals i el Vilaweb. Manifestacions a Londres, a Tel Aviv, a Síria amb moltíssims morts i violències, refugiats somalís, infants sense menjar, netejar tot el petroli vessat al delta del Níger, economía, qualificació AAA, interessos, préstecs, bons de risc, fallides, agències vigilants de mercats, borses, especuladors, corrupcions, accidents, deutes.

És una revolta dels pobles que han dit prou a tantes injustícies, a tota aquesta gent que no produeixen riqueses, només diner, aquesta gent que són uns estraperlistes i especuladors del menjar, de les riqueses naturals dels països pobres que roben, però no ensenyen a la gent a ser autosuficients, repartir les riqueses.  Guanys ràpids, no es pot esperar. 
Sembla com si les polítiques hagin tocat fons, i els rics són encara més rics, molt més rics, i els de sempre hem de carregar els sacs i obeïr quan es té por, fins que s’ha de dir …. prou i ficar la por dins el sac !

Durant mitja hora he respirat tranquil.litat, aire fresc, barri i em sembla mentida que puguin passar tantes i tantes coses. He estat recordant i recordant. He nascut, i visc en aquest barri. La meva petita història és aquí. Aquest és el meu redol, els meus orígens. Sempre torno.

Avui fa un any va morir la mare.

La fotografia d’un dels molts gats del barri, badallant amb placidesa.