Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

Mandalay III … viatjar per Birmània … La Cort d’Ava

Les guíes recomanen de visitar les antigues capitals dels regnes de Birmània que són ben a prop de Mandalay. Una d’aquestes capitals és Ava, o Ratanapura. No vaig ser conscient en aquells moments de la importància que va tenir la Cort d’Ava en la història del país. Va ser la capital a partir de l’any 1364 fins l’any 1841. Una torre mig enderrocada de l’antic palau reial; unes muralles mig amagades entre els arbres; camins amples, antigues avingudes de la capital; poblets petits dins les antigues muralles; una pagoda perduda a la vora d’un llac i un monestir, Bagaya, sortosament en peus, intacte i construït en fusta de teca. Avui uns monjos vetllen per el seu manteniment i també funciona una escola per els infants de la zona. Va ser construït l’any 1838 per el Rei Bagydaw. 267 columnes enormes de fusta sostenen l’edifici. Per cert el Rei Bagydaw, va ser molt prolífic, entre 207 dones i concubines, 62 fills i 58 filles. Van sobreviure la meitat.
Ava va ser una Cort poderosa durant quasi quatre secles. Avui no hi ha res. Camps, búfals, poblets, camins frondosos, vegetació exhuberant i sobretot una llum esplendorosa. Ava és en una illa. El pont de teca U Bein comunica la antiga capital amb Amarapura i Mandalay. Els anglesos van construir un altre pont, estratègic per arribar fins a Mandalay.

Vaig arribar a Ava en barca i després en un carro tirat per un cavall vaig anar travessant camins fins arribar al Monestir, passant prop de les antigues muralles. El cavall era un desastre. Quan li donàven un toc per córrer, es quedava quiet i quan ell volia, començava a trotar. És preferible caminar, però la gent del país no ho recomana, ja que en aquesta illa hi ha serps i no volen que els visitants tinguin cap ensurt o …. d’aquesta manera fem ús dels carros i els donem feina.
El monestir Bagaya és preciós. Diferent. La seva construcción en fusta de  teca li dona un personalitat arquitectònica sorprenent. En els vells temps, secle XVIII,  aquest monestir era el bressol de la saviesa, on rebíen estudis de dret, història, literatura i ciències, generacions de ministres i prínceps. 
Però, com quasi tots aquests monestirs, temples o pagodes on no hi ha culte, el manteniment és nul i la pols envaeix tots els racons. També cal anar en compte quan camines per fora i per dins del monestir. Com és habitual, sabates fora. Mai he caminat tan de temps descalça com en aquest viatge. Fins i tot els dits dels meus peus s’han eixamplat !! En aquest monestir cal anar en compte, però; els claus que sobresurten del terra, de la fusta, són un perill. Ningú ho té en compte. 

La llum és la clau per no deixar passar aquesta visita si algún viatger s’apropa a Birmània. Té un resplandor especial i els colors de l’aigua, de la terra, dels tamarinds, de les palmeres, dels camps d’arròs o de blat et fan volar la imaginació. En aquell moment no sabía exactament per què. Ara sí. La Cort d’Ava, i el seu Rei, els centenars d’elefants, els pobles, els súbdits, tots plegats davant el palau reial, en una recepció per donar la benvinguda a un convidat d’honor, un viatger de terres llunyanes conegut per el nom de Marco Polo.
Em va agradar Ava, per la seva placidesa, la seva llum, els colors i sense saber-ho, malgrat les explicacions de’n Aung Zwa que sí ens va dir que va ser una de les capitals més importants del país, vaig intuïr,  i em vaig imaginar, que Ava va ser alguna cosa més que una capital. 
Us deixo algunes fotografíes en l’arxiu. 

Avui fa 14 anys i 39 díes que Daw Aung San Suu Kyi està empresonada.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.