Chào ông Viêt Nam

Mandalay és la segona Ciutat més important i amb més habitants de Birmània. És a 716 kms al nord de Rangoon, en una zona àrida i ja us aviso … fa molta calor.
Aquest nom ens evoca poesia, mística, com Samarkanda… res d’això. Quan arribes, com jo ho vaig fer en barco, riu amunt des de Pagan, et trobes amb una Ciutat caòtica i per sobre de tot, una flaire de tristor, pobresa, resignació, però també pau i lluita.
El viatge des de Pagan, o Bagan, és llarg, però recomano aquest mitjà de transport. Dotze hores;  però en aquest viatge he conegut i he après a navegar per rius encalmats, a poc a poc. Els que viuen prop del riu o del mar, ja coneixen aquesta sensació d’estar mirant el moviment de l’aigua i no t’avorreixes ! El barco s’anomena ‘Malikha’ i és ”el ràpid”. És un transport especial per a visitants i estrangers. El veritable barco per els birmans és lent, ple a vessar i el viatge pot durar de 22 a 35 hores ! Em van informar que la sortida era a les 07:00 del matí i l’arribada a les tres de la tarda. La realitat: Sortida a les 06:00 del matí, arribada a Mandalay a les 6 de la tarda !!
Mandalay no és una Ciutat antiga. La van projectar els colonitzadors anglesos tot just a meitat del secle 19. Al voltant de Mandalay ens trobem amb Sagaing, Amarapura, Mingun i Ava. Antigues capitals de regnes i corts imperials; el poder.
Quan arribes, però, a Mandalay la visió és captivadora, de somni. Els ponts que creuen el riu Irrawaddy; a l’esquerra Sagaing on es poden veure els pujols coberts de bosc i les puntes de les pagodes i monestirs; a la dreta Amarapura amb les seves stupas blanques i els troncs de fusta de teca que arriben lentament a port. El sol s’amagava lentament i uns núvols negres amenaçadors cobríen el cel. El color daurat de les stupas amb una brillantor evocadora de vells temps donava aquest contrast real de la Ciutat somiada.

A l’embarcador la visió ja em va donar la primera impresió que tenia por de veure .. pobresa, mal viure. Vam anar en cotxe fins a l´Hotel, al centre de la Ciutat. Carrers amb esvorancs. L’Hotel situat en mig d’aquest barri cèntric, però amagat. Teníem una cita amb un monjo a les 4 de la tarda. Ens esperava. Feia de missatgera i portava diners, molts, material i altres coses, per una escola que ja havíen construït no gaire lluny de Mandalay, amb l’ajut d’un grup de bona gent del Vallès Oriental. En un taxi atrotinat, tipus furgoneta, amb seients al darrera, vam anar al Monestir. Més de quatre mil monjos hi viuen. En la revolució de l’any 2007, aquest monestir va ser dels primers en sortir al carrer. En tornar a l’Hotel vam voler degustar menjar birmà i cercar un restaurant. Difícil. Caminar per les voreres és com una gymkhana. Els esvorancs continúen, els desnivells, taules i cadires, gent, bicicletes, mercaderies. Havíes de preocupar-te més per no caure, que de saber on dimonis estava el restaurant recomanat. Però hi ha funcionaris que s’ocupin dels ciutadans d’aquesta Ciutat? Homes apropant-se per preguntar si volíem canviar dolars en kyats.

Perque a Birmània no pots canviar als bancs; ho has de fer al carrer, o als hotels o a les agències. 1.200 / 1.100 /1.000/980 kyats per 1 USD dòlar. No accepten targetes de crèdit, ni tens cobertura de mòbil. Si els bitllets de dòlar són de la sèrie CB, no els volen i si tenen una petita rascada, tampoc els accepten. 
El restaurant Lashio no va resultar ser tan extraordinari com diuen a les guíes, potser perque vam arribar tard ( quasi 1/4 de 9 del vespre ) i quedava ja poc menjar i tenien pressa per tancar. La cervesa Myanmar, però, la vaig beure amb molt, molt de gust.
El dia va ser llarg i el cansament més que considerable. L’arribada a Mandalay no va ser triomfal, però sabía que tot canviaria a l’endemà.
Hi ha molt per explicar d’questa Ciutat.
Dues fotografíes : L’arribada a Mandalay és la de l’apunt. En l’arxiu he inclòs una fotografía dels molts noiets treballant en la descàrrega de teca.

Avui fa 14 anys i 33 díes que Daw Aung San Suu Kyi està empresonada.