Mallorca, ametllers, la garseta …. foc: contradiccions
Desitjava caminar i passejar per Mallorca i contemplar, olorar, sentir els ametllers en flor.
Un tira i arronsa pel que fa a les dates de quan anar-hi. Dubtes. Finalment decideixo pujar a l’avió el dijous dia 17 de febrer.
Na Maria Victòria m’esperava a casa seva, un barri de Palma, tranquil i tot just al costat uns ametllers fantàstics en flor.
En M., na E., i en J. tots plegats han aconseguit que la meva estada fos plàcida i bellíssima, perque tot just el dia després, en G. em truca per telèfon al capvespre per dir-me que el meu pis s’ha cremat !! El foc va començar tot just sota el meu habitatge i les flames van entrar per el balconet i la finestra. Sortosament en Monty no hi era, en G. se’l va emportar abans per passejar. El lliurament de les claus del pis als bombers van fer possible que poguéssin entrar ràpidament i apagar les flames. Els records, les petites coses s’han salvat de les flames. El meu Mac no funciona. Temperatures altíssimes el pis d’abaix, polsim, negror, desolació. I jo tampoc hi era …… coincidències, contradiccions, vaig escollir la data precisa per viatjar i no ser a casa.
Decideixo no tornar, i quedar-me com tenia previst. El que havien de ser apunts de primera mà, apareixeràn de segona o tercera mà. Tot el que vaig viure i veure, i gaudir de la bellesa de la mar i de l’illa és dins el meu disc dur i ja aniràn apareixent en aquest modest bloc. Les converses llarguíssimes amb na Maria Victòria i començar a treballar en un encontre blocaire a Mallorca i fer un homenatge a na Xesca, senzill, però a la vegada emotiu i important, informal però a la vegada seriós i amb ànima, no es van aturar durant aquests díes.
Ara estic bloquejada, fora de lloc, col.lapsada per els canvis, el sinistre, les assegurances, les obres a fer a casa, pressupostos, records, desubicada, en una paraula.
Gràcies Maria Victòria, gràcies J., gràcies M. i M., gràcies E., gràcies T.M.P., gràcies T. i C..
Com molt bé escrius en el teu apunt, tot era al seu lloc … la mar, la garseta, la lluna plena i brillant, la mar enfadada, la mar poètica, els ametllers en flor, les passejades vora la mar, el poema del roseret de na Maria Antònia Salvà, la malmalada de taronja, la coca de patata ….
Vaig arribar a casa plena de vida per poder fer front a la tristor, a les restes d’un foc, a casa meva on no hi puc viure, de moment.
(Disculpeu si no he corregit el text; els meus diccionaris són a casa, bruts, mig negres, però vius encara !!)
Fotografia de la garseta volant.
Arxiu: Restes del foc. Finestra i balconet.
contradiccions?, potser no. Eres on havies d’ésser. El foc ha enfosquit parets i objectes i llibres, la pintura ho netejarà, el temps donarà a tot un nou color.I tu seguiràs essent la mateixa. I et seguirem llegint. Una abraçada.
Ja sé que és fàcil dir-ho, però et desitjo molts d’ànims per afrontar l’embolic de refer tot allò que s’ha cremat…, però a la fi gaudiràs d’una pis renovat i amb la fortuna de no haver de lamentar cap pèrdua personal ni la del teu estimat Monty.
Una abraçada
Ospes, Roser. Però quina sort amb els ametllers, els amics, l´illa, les passejades, els molins, les converses…ets afortunada. Ara toca feina més carregosa, certament, fins i tot dura…desitjo que els pensaments de les coses boniques i l´amor dels teus t´acompanyin durant aquests propers dies. Ànims!
Estava llegint el teu post d’avui i no he passat del primer paràgraf en que fas referència al foc. No en sabia res, encara no hava llegit aquest.
Molts ànims!!! Més tard et truco.
Bon dia Roser! Bon dia i bentornada al teu blog! veure de nou els teus apunts m’ha alleujat el cor i m’ha arrancat un somriure, m’he dit: “mira, la Roser ja treu el nas! Visca!” No deixis de mirar aquesta fantàstica foto de Mallorca, és plena de bellesa, vida i llibertat! la resta s’anirà col·locant al seu lloc poquet a poquet! Un petonàs!
Espero que a poc a poc tot torni a la normalitat i tot s’arregli aviat. No sé si et puc oferir gaire cosa des de tan lluny, si més no el meu suport anímic, però en qualsevol cas si et cal res, hi pots comptar.
Salut.