Llac Inle/Inlay : Més que sorprenent … meravellós
Quasi una quarta part de Birmània/Myanmar està ocupada per l’estat Shan. Abans de 1989 aquest estat estava dividit en diferents administracions locals anomenades ‘Shan States’. És la regió més muntanyosa del país. Té una frontera natural molt important com és el riu Thanlwin o Salween. A l’est d’aquest riu està el Shan Plateau, més de 1.000 metres d’altitud on vaig fer el trekking per arribar al llac Inle/Inlay, a l’est ens trobem amb diferents carenes de muntanyes i les fronteres internacionals amb la Xina, Laos i Tailàndia, el famós ‘Triangle d’Or’ epicentre mundial del tràfic de drogues. Més de la meitat de la població és de l’ètnia Shan. Al llarg de la seva història aquest poble va tenir uns privilegis i unes lleis que ara en aquest apunt no explicaré en detall. La història de Birmània/Myanmar m’ha sorprès tant i tant, que crec passarà molt de temps fins que no en sigui conscient i tingui els suficients coneixements per poder comprendre millor el què passa a Birmània ……
Però, comencem explicant dades pràctiques per a qualsevol viatger.
Però jo vaig arribar al llac Inle/Inlay després d’un trekking de dos díes venint de Kalaw amb arribada a Indein (sud del llac). Recomano aquest trajecte amb entusiasme. Hi han pocs indrets en aquest país on pots caminar sense perills, és a dir, mines, exèrcit, guerrilla, jungles, indrets estratègics i per tant prohibits per part de la Junta Militar. Cal, doncs, aprofitar aquests petits ‘tresors’ per poder caminar i respirar i contemplar la bellesa d’aquest país extraordinari.
L’al.lotjament a l’Hotel Shwe Inn Tha és un altre encert. Una nit, no en calen més. Després del trekking poder gaudir d’un petit bungalow flotant amb totes les condicions ‘occidentals’ és un veritable plaer, encara que al capvespre sempre pots trobar-te sense electricitat.
Aquest hotel és molt proper a Indein, així que el trajecte en barca va ser curt i ràpid.
Temps suficient per descansar, prendre un bany, un massatge, si cal, i sopar tranquil.lament.
L’endemà va ser un dia intens. Vaig coincidir amb el Festival de Phaung Daw U, crec que és el més bonic de tot el país, i la sortida de l’hotel va ser matinera, matinera. Després les visites amb barca per diferents poblets del llac … Nyaung Win, Thaile U, Ingyngon, Zayatkyi i Nga Phe Kyaung. El dinar va ser extraordinari ja que vaig tastar el peix del llac fet a la ‘manera Inle’; deliciós.
El llac Inle/Inlay té 22 km de llarg, 11 km d’amplada, a 1.328 d’altitud i 5 a 7 metres de profunditat. Hi han 17 poblets, tots sobre les aigües tranquil.les del llac. Les cases majoritàriament construïdes utilitzant el bambú. Hi ha una població de 126.000 persones, ètnies diverses, encara que la predominant és la Intha, però també ens trobem amb els Shan, Taungthu, Pa-O, Danu, Kayah, Danaw i Birmans. 70.000 persones viuen a la vora del llac. La pesca és un dels recursos més importants de la gent juntament amb l’agricultura.
Els habitants del llac són molt, molt treballadors i en aquest indret pots veure encara veritables artesans de la seda, de les pedres precioses i minerals, tabac, forja, paper, parasols. Poc trobaràs productes ‘made in China’ en aquest país ! Tot és purament manufacturat amb les mans de la gent. En una forja vaig comprar un ganivet de cuina. Treballen com en els vells temps i tens la possibilitat de poder comprar objectes de tota mena per ús domèstic, no com a ‘souvenirs’.
El traginar de les barques a motor trenquen fàcilment el silenci, i per això vaig voler navegar en una canoa, remant, i navegar per els milers d’horts flotants que hi han en aquest llac. Albergínies, tomàquets, mongeta tendra, carbassons, pebrots, chilis, cogombres … és un festival d’horts, tan ben posats sobre l’aigua.
El llac està rodejat de muntanyes i fàcilment apareixen de sobte els núvols i en uns minuts pot ploure.
Viatjar per Birmània és haver de suportar molta calor, i és per això que recomano de començar per Bagan, Mandalay i Rangoon, i acabar a Inle/Inlay, on ens podem eixerivir de la calor i passar uns díes disfrutant d’unes temperatures fresquetes abans de tornar a casa.
Per cert, a Nyaung Shwe, no us perdeu d’anar a sopar o dinar al restaurant ‘Golden Kite’. Fàcil de trobar. Després de molts díes de cuina birmana, poder menjar un pa amb oli, sal i all, és una delícia, i a més les pizzes i la pasta, de les millors que he provat mai ! Les verdures són ben fresques, acabades de collir. Un dia va aparèixer un italià; s’hi va quedar, va obrir un petit restaurant i va marxar, però un dels treballadors va aprendre com fer la pasta, el pa i el.laborar unes pizzes absolutament delicioses.
Tot un privilegi i a més a més, un bon lloc per fer contactes i molt barat. Entre 1.50 a 2.00 Euros per persona (entrant, segon, fruita i beguda).
Viatjar i desplaçar-se per el llac Inle/Inlay vol dir navegar, llogar una barca, i …. no anar amb presses. Fins i tot pots comprar una canoa feta de teca per un preu ben barat i amb la força dels braços pots anar remant i desplaçar-te d’un poblet a un altre, o parar en alguna de les cases a beure una cervesa o ví d’arròs, o un te o trobar petits restaurants en mig dels canals o senzillament jeure dins la canoa en un racó on n’ho passin les barques a motor i seguir els moviments de l’aigua. És una asignatura pendent … no ho vaig poder fer.
La coincidència durant la meva estada amb el Festival Phaung Daw U va ser tot un regal.
Les fotografíes en son una petita mostra.
Avui fa 14 anys i 107 díes que Daw Aung San Suu Kyi està empresonada.
Continuarà ….
Tens tan material que n’hauries de fer un llibre. Encara que sigui una guia de viatges. Son excel·lents aquests apunts que en fas de les teves experiències. Fan venir formigueig a les cames i a l’imaginació, un plaer llegir-te.