Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

Lectures d’Infants – octubre de 1931

Encara no he tornat a casa, però ja sóc en l’etapa final i el proper mes d’agost tornaré a veure el balconet, la finestra, els veïns, el cel, la merla. Ha estat un any i mig ben dificilot i divers. Moltes coses. 
Remenant encara pels racons, calaixeres, trasters, vaig trobant petites joies i també d’altres que millor llençar-les. Una fundació anomenada Betel passen per les cases i s’ho emporten tot. Són molt eficients i amables. Carregaran al camió forces coses, però d’altres continuaran a casa i aquest petit llibre de lectura serà sobre la tauleta de nit per anar llegint, aprenent i estudiant.
Voldria compartir aquest llibre de lectura amb tots vosaltres i al llarg d’aquest mes d’agost aniré escrivint capítols, bé, copiant-los i sempre acompanyats per comentaris.

De primer en aquest post la introducció del llibre:

Fundació Concepció Rabell i Cibils, Vda. Romaguera
LECTURES D’INFANTS
Publicada sota la direcció de ‘ASSOCIACIÓ PROTECTORA DE L’ENSENYANÇA CATALANA

LLIBRE PRIMER
per Maria de l’Assumpció Pascual
Dibuixos de Josep Obiols

RCC – Barcelona 1930 – 2,50 Pessetes

Propietat registrada
Impremta La Neotípia – Rbla de Catalunya, 116. Tel. 78701 – Barcelona

A la contraportada, escrit en llapis, el nom de l’alumna, D.G. – 1r d’octubre de 1931.

Na D. va guardar aquest llibre com una petita joia, i ho és. L’escola era a pocs minuts de casa seva, tres carrers més amunt de casa. Era la petita de deu germans. En una caixa de fusta tenia guardats petits tresors i que jo continuaré guardant.

Falten algunes fulles del llibre, perque comença a la pàgina número 9, i la primera lectura ……..

 

DIJOUS

Avui és dijous.
A la tarda no haurem d’anar a col.legi.
La teva mare ha dit que et deixarà venir a jugar.
Voldràs venir ?
Si véns, porta la teva nina i aquelles balancetes daurades.
Veuràs com ens divertirem!
De primer, jugarem a vendre.
Figurarà que venem carn, gallina i botifarra.
Jo arrancaré flors i fulles del nostre gerani.
Els talls de carn seran bocinets de fulla, els trossos de gallina pètals de flor i les botifarres miquetes de tija.
Quan ho haurem venut tot, farem coudinar amb la fireta de terra roja.
Acabat jo pararé taula.
Posaré aquelles tovalles que vaig fer dijous passat, els coberts de llauna i la fireta groga.
Mentrestant, tu rentaràs i vestiràs les nines.
Després, les asseurem a les cadiretes de fusta i les acostarem a la taula parada.

CURA EN EL PARLAR

Cal no dir                  Sí s’ha de dir
vengut                      venut
les estovalles             les tovalles
assentarem               asseurem

Què vol dir: Daurades, ens divertirem, figurarà, gerani, pètals, tija ?

CONFEGIR I ESCRIURE:

di-jous            ju-gar          quan’          ga-lli-na       
col-le-gi          bo-ti-fa-rra   po-sa-ré      hau-rem
dei-xa-ré        flors             vaig             ti-ja

ORACIÓ DEL DIJOUS

Si el dimecres clarejava,
el dijous era tot clar.
La terra que jo treballo
fa de molt bon treballar.
El dijous és aquell dia
que treballâ és reposar.
Si et gires cap a una banda
veus tot el tros acabat,
i si et gires cap a l’altra
el tros que has de començar.
Quan veus tanta feina feta
tens delit per acabar,
que la feina que acabaves
la que ve t’ha d’alegrar.
                                          – Francesc Pujols –

Què vol dir ?: clarejava, delit, alegrar ?
Remarcar, per mitjà d’altres exemples, la valor del sufix ‘ejar’, que es troba en el verb usat en el text en la seva forma
clarejava.

Any 1950/52/53. Sense haver estudiat en català ni llegit aquest llibre, jo jugava amb na T. i na C.  a vendre i anar a fer el vermut. Uns pètals eren les cloïsses, la flor del grèvol les olives, les tijes botifarres i les fulles la carn. La fireta damunt una tauleta. I una balança per anar pesant tot el que teníem a taula.

En parlar deia ‘estovalles’, ‘assentarem’ i ‘vengut’. I no sabia que volia dir ‘tija’. I tampoc utilitzava aquesta meravellosa paraula ‘ coudinar ‘ – jugar a cuines i menjar. O pot ser sí i avui l’havia oblidat completament.
En aquells anys foscos, estudiar la nostra llengua era un delicte. 

 


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.