Chào ông Viêt Nam

Tinc davant meu el Llibre de Lectures d’Infants editat a Barcelona l’any 1930, per Maria de l’Assumpció Pascual, dibuixos de Josep Obiols, publicat per l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana – Fundació Concepció Rabell i Cibils, Vda. Romaguera. I també he rebut unes fotografíes que m’ha enviat Minh de Sa Pa, a Viêt Nam.
És hivern i tot just demà comencen les festes de Nadal i uns díes més tard acabem l’any i començarem l’any 2014.
Sí, tot sembla que estigui mort, adormit. El fred ens arronsa. Però l’any 2014 ens portarà la primavera, amb un bon sol, ens escalfarà i tot s’omplirà de color, aire net, alegria.
Celebrem aquestes díes de festa amb la gent que estimem i que ens estimen.
BON NADAL i UN ANY 2014 VENTURÓS, PLÀCID I FELIÇ.

LECTURA:
Hivern
Ara el sol és més feble que mai. La fredor s’ha fet mestressa de l’aire. Som a l’hivern.
Les muntanyes altes i els camps de les contrades més fredes, són blancs de neu i tenen les aigües glaçades. Pertot, hi ha, almenys ben sovint, l’assot de la pluja i del vent geladors.
Gairebé tote els arbres tenen les branques completament nues.
Als camps, no hi ha sinó els rostolls pelats.
Els pocs insectes que resten vius i molts d’animals d’altres menes, viuen adormidets en amagatalls. Força ocells, també han desaparegut d’entre nosaltres. La fredor i la manca dels aliments que ells necessiten, els han fet emigrar o morir. Només, de tant en tant, es deixa veure algun pardalet o algun altre ocelló escadusser que ve a prop de les cases a cercar engrunes per anar conservant la seva vida.
Dirieu que gairebé tota la natura és morta.
Però, gràcies a Déu, la freda buidor i la quietud d’ara no volen dir una gran mort sinó un gran repós.
Aviat, a la primavera, el bon sol tornarà a escalfar i, novament, la terra s’omplirà de verdor, de flors i de tràfec d’animalets, i l’aire, de cants i volades.

Corranda
Aquests camps sense planta,
aquests ceps que semblen morts,
seran blat, per primavera,
seran vi, per la tardor.
                                     – Ferran Agulló i Vidal –

Hivern
El temps és d’hivern cruel;
les boires corren pel cel
a la part de tramuntana …..
Se sent un fred que trepana,
senyal de neus i de gel.
I ve la fosca glaçada;
i al voltant de la flamada
que ja crema dins la llar,
la gent, arremolinada,
s’ha espassat el tremolar.    
                                           – Maria Antònia Salvà –

Fotografies: Camps d’arròs blancs de neu. Muntanyes de Sapa, Viêt Nam, aquest hivern. Insòlit en aquelles terres.
Minh m’ha enviat les fotografíes.

Arxiu: Joves Hmong jugant en un camp d’arròs. Com circular per la carretera coberta de neu.