Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

Lectures d’Infants 1931 – El petit Blai agraït

Publicat el 11 d'agost de 2012 per rginer
Lectures d’Infants – El petit Blai agraït

— El petit Blai, pobret!, és orfe de mare, i, tot el dia, té el pare a treballar tan lluny de casa seva que només el pot veure els dies festius.
Però, gràcies a Déu, no manca pas qui tingui cura d’ell. D’acord amb el seu pare, tots els dies de feina resta sota la vigilància d’una dona veïna que, amorosament, li fa el menjar calentó, la robeta endreçada i el llitet tou.
El petit Blai, com que és entenimentat, coneix que aquesta veïna li fa un gran bé, i, com que té bon cor, malda per pagar-li aquest bé de la manera que és al seu abast.

De vegades, li venta el foc de la cuina.
De vegades, l’acompanya a la font, per ajudar-la a dur els càntirs.
De vegades, endreça les petites eines de treball del marit d’ella.
La gent veïna que veu fer aquestes coses al petit Blai, l’anomena ”el petit Blai agraït”.
Aquest nom és com un bell premi que la gent li dóna perque ell sap estimar qui l’estima. Però ‘el petit Blai agraït’ encara té un altre premi més bo.
És la dolça alegría que fa, sempre, de saber estimar.

Què vol dir ?: orfe de mare, entenimentat, malda, de la manera que és al seu abast, no manca pas qui tingui cura d’ell.
Conversa: De qui parla el text que haveu llegit? Per què el petit Blai, els dies de feina, resta sota la vigilància d’una dona veïna seva?

Confegir i escriure:

tre-ba-llar      fei-na      a-bast      a-cord       en-dre-ça-da       grà-ci-es      ve-ï-na
càn-tirs         men-jar   tin-gui     vi-gi-làn-cia

El Pa

Com hem partit tots dos la nostra feina
partim-nos ara aquest bocí de pa;
pren-ne, fill meu, la crosta ben torrada,
que flac de dents no puc jo rosegar. 
                                                               Josep Pijoan

Sí, he compartit el pa de Tramuntana que vam comprar al forn de Cadaqués, el de sempre, el del carrer Bellaire. Una crosta ben torrada i una molla blanca i saborosa.
Dilluns va ser l’últim dia que van vendre aquest pa, molt especial, perque ja se’ls ha acabat la farina. Una llesca d’aquest pa amb un rajolí d’oli d’oliva de Cadaqués i una mica de sal, és un bon començament d’un dia d’estiu.
Un pa fet per la gent de l’Empordà, perque estimen la terra i el treball. El conreu del blat a Castelló d’Empúries, la farinera a Banyoles i els flequers fent la feina, perque la gent pugui menjar un bon pa fet amb amor.

Fotografia: Dibuix de’n Josep Obiols. En aquest recull de Lectures d’Infants de l’any 1931 en Josep Obiols ens il.lustra amb els seus dibuixos. 

                       

 


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.