La vaga de La Canadenca : Han esborrat la memòria.
Nous aires bufen per aquest cel nostre.
Ahir:
Passatge de la Canadenca. Empresa elèctrica que va donar nom a la vaga del 1919.
Avui:
Passatge de la Canadenca. Empresa fundada per Fred Stark Pearson el 1911.
Fem memòria ? Avui és un bon dia.
La resposta a aquesta vaga va ser fulminant i immediata i es va extendre a altres gremis, serveis públics, comerç, premsa. El govern va decretar l’estat de guerra ! Més de 3.000 detinguts i empresonats. Després d’un mítin a la Plaça de les Arenes el dia 14 de març de 1919, es va arribar a un acord entre els sindicats i la patronal. La jornada laboral seria de 8 hores. Després de 44 díes de vaga, els obrers i obreres van tornar a la feina. Però el poder, la patronal, no van complir les seves promeses i es va anar novament a la vaga el dia 24 de març 1919. No va durar gaires díes. Els obrers i obreres van haver de cedir davant un altre decret d’estat de guerra.
El dia 14 d’abril de 1919 el govern va decretar una llei que va fer història:
La jornada laboral seria a partir d’aquell dia de 8 hores.
Va ser gràcies a aquesta vaga que es va aconseguir aquest dret, que ja tenien la resta de països d’Europa. Era gairebé una utopia. Van fer història. Els meus avis hi eren. Van fer vaga, i el meu pare també, un adolescent de 14 anys.
El dirigent de la dreta catalana, Francesc Cambó, per a qui la jornada de vuit hores era, literalment — ‘una de les pitjors bogeries que ha comès mai l’espècie humana’ — té una escultura davant mateix de l’oficina de La Caixa a la Via Laietana a tocar del Palau de la Música. El senyor Pearson, un individu avariciós que va monopolitzar el servei elèctric a Barcelona, té el seu nom en una avinguda al barri de Pedralbes, i fins i tot una estàtua.
Curiosament, el senyor Pearson va néixer, estudiar i treballar en els seus negocis a Massachusetts. Recordeu aquest estat dels Estats Units? Aquest govern dels millors li agradaria molt que Catalunya es convertís en Massachusetts.
Els treballadors i treballadores van aconseguir un dret que avui ens sembla elemental.
I aquells herois, aquells obrers i obreres anònims a qui se’ls rendia tribut en una placa senzilla, de poques paraules, però contundents, i que gràcies al seu sacrifici van aconseguir un bé col.lectiu, se’ls menysprea, se’ls esborra, se’ls ignora.
Estic d’acord amb el que diu en Sánchez Pîñol, — després d’ardúes investigacions puc comunicar-los que he descobert l’autor de la usurpació —
Ha estat Cambó.
Fotografia: www.fotosdebarcelona.com – Fàbrica La Canadenca
Enric