Chào ông Viêt Nam

He estat a Roma durant vuit díes. El meu amic Domenico em va convidar fa ja molt de temps i finalment vaig decidir anar-hi. Domenico em diu que el seu nom no és gaire habitual, i tots els que es diuen Domenico és perque era el nom de l’avi. Després de deu anys he tornat a Roma. Han estat vuit díes intensos, però ….. de poca primavera, o pot ser sí. Fred, tempestes, llamps i trons, ruixats, aiguats, sol solet, núvols blancs, colors vius, llambordes mullades, xopes. I els venedors ambulants han fet negoci amb els paraigües. Jo somniava passar una primavera com la senyora Stone, i quasi quasi ho aconsegueixo. 

No va ser un romà, sí un napolità, a primera vista, que em va fer un regal preciós. Barcelona i Nàpols entrelleçades. Pizza a la napolitana … per favore, il cornicione ripiedi di ricotta. Una descoberta. I la petita pizzeria al costat del Castell de Sant’Angelo un redol napolità dins a Roma – Pizzeria Pazzeviello – La vera pizza napoletana – Via Banco di S. Spirito, 19 – Roma.

Seure en una part del jardí del Quirinale. Badant, i mirant els romans i les romanes passejant els gossos, i petant la xerrada. I de sobte, un home comença a moure les branques de l’arbre, i roba una magnòlia bellíssima. La seva dona, el veu, i va a trobar-lo. Ell li regala la magnòlia acabada de collir. Ti amo ! És el que vaig escoltar. Tanco els ulls, i l’escena és diferent, perque la protagonista és aquesta blocaire i en S. surt del darrera de l’arbre i em regala una magnòlia. T’estimo.

Torno al meu nou amic napolità. La pizzeria és plena de fotografíes de Totó i figuretes d’ell. Li comento que a mí m’agrada Totó i que vaig riure moltíssim quan anava al Smart o al Roxy o al Selecto, i gaudia tant del cinema italià. Miro una figureta i ja va entendre que m’agradava, i no, era una peça única, però em diu que si torno lunedi un amic d’ell que ha de venir de Nàpols me’n portarà una.  Si vediamo lunedi. Perque no perdés la il.lusió, em regala un taulellet on en Totó diu seriosament  …… E Io Pago.  

Roma vol dir caminar i caminar. Penso que és la Ciutat-Museu per excel.lència. Entrar i sortir de dins les cases i trobar-te amb uns patis magnífics. Ai, el centre de Roma ha canviat. Tants i tants turistes, a munts. I les terrasses dels bars i restaurants que no deixen quasi espai per poder caminar (sembla que l’alcalde va donar via lliure i se’n preocupa molt poc de que tot funcioni). I costa trobar un bar on t’hi puguis seure amb romans. Sí, el trobes, Bar del Fico. Tot just al costat de Piazza Navona (quina meravella ….). Dins del bar, lluny de l’anar i venir dels turistes. Una Menabrea. He descobert aquesta cervesa. No és gaire habitual. Una recomanació de’n G. un vell amic de Roma. Està molt atrafegat. La seva amiga Bianca està nerviosa. Ha escrit una novel.la i no sap si agradarà. Però aquesta és una altra història, italiana, i ara no és el moment d’escriure en aquest apunt ràpid.

Avui encara em queda temps per omplir una botella d’aigua fresca de la Fontana delle Alpi, tot just començar a pujar la Via Veneto. M’ho ha demanat una amiga meva que ho recorda amb nostalgia. Com és que l’aigua de les fonts de Roma sempre està fresca ? 
Recomforta i molt. Els turistes no ho saben. No n’he vist quasi cap beure aigua de les fonts. No recordo quina, però l’aigua era fins i tot una mica frizzante. Tot just he tornat de veure la meva amiga. No ho esperava, i ha deixat la botelleta dins la càmara frigorífica per tornar a beure aigua fresca de Roma.

Arribo al final de Via Veneto i de sobte entro per una porta on es troba Vila Borghese i
i em quedo mirant els pins, els pins mediterranis que ens són tan familiars, però voleu que us digui que els de Roma els trobo especials, elegants ? I per l’Avinguda de les Magnòlies apareixen les escultures dels màrtirs de la Pàtria i arribo al Pincio.
Roma és als meus peus …..

Cosa vi si può vedere in una settimana ?

Fotografia: Fontana delle Alpi – Via Veneto. RG.

Arxiu: Roma des del Pincio, Vila Borghese. RG. Els pins de Vila Borghese. RG.