Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

La mesura del temps

Publicat el 26 de juny de 2007 per rginer

No recordo on vaig llegir i qui ho va escriure : ‘ Les diferents cultures del món es coneixen per les seves sensacions en la mesura del temps’. És cert que tots els països del món ténen un rel.lotge oficial amb unes minuteres on podem veure com avancen els minuts i les hores.
Parlant amb el coronel Van de l’exèrcit de Viêt Nam i que va lluitar durant 31 anys, desde 1944 fins a 1975, contra els invasors occidentals, em va dir molt seriosament:
‘Vosaltres els europeus mesureu el temps igual a diners.
Sempre esteu corrent. Sempre esteu pensant que no teniu temps per fer-ho tot, i el que cal és saber ser propietari absolut del teu propi temps’.
””’També molt seriosament em va comentar; ‘És una tonteria celebrar aniversaris el dia del teu naixement, perque sempre esteu pendents de quants anys us queden de vida. Quan comença un any, tots ho hem de celebrar i pensar que tenim tot un any per endavant. Aquí al sudest asiàtic tenim un altre concepte de la mesura del temps. Per aquest motiu quan vénen els occidentals a establir-se, sempre els diem el mateix; paciència, molta paciència i no tenir mai pressa. El concepte temps-diners encara no està arrelat al meu país. No ho sé si amb la globalització, els canvis, arribarà un dia que nosaltres també haurem de córrer. Nosaltres som conscients que podem viure cent anys, bé doncs, visquem-los tranquil.lament amb serenitat i deixem passar el díes i els mesos’.

És evident que després de la xerrada amb el coronel, vaig ser testimoni de la mesura del temps per part dels vietnamites i suposo que tots els altres pobles i nacions del sudest asiàtic. Es veu molt i molt bé quan viatges per carretera. Sempre trobes gent treballant al camp, en tallers, en botigues, en mercats, noies i nois sortint de les escoles, però també veus tanta gent o més sense fer res, descansant, prenent el tè, fumant, petant la xerrada, a la barberia situada a l’aire lliure al costat mateix de la carretera, donant de menjar al bestiar, sentats prenent una cervesa o menjant pho, jugant a futbol o a badminton, mirant la televisió, pescant, cercant cargols. Quan entres en un taller, de ceràmica per exemple, t’hi trobes amb els artesans, però tampoc n’hi han gaires.

La veritat és que no sé com s’ho faran per reconciliar tradició amb modernitat i com continuar utilisant el seu temps d’una forma tant i tant racional com fins ara per poder mantenir la seva tranquil.litat personal i el de la seva família i amics.

A les grans Ciutats tambér vaig ser testimoni directa d’una incidència de tràfic entre dues motos i un taxi; cap paraula malsonant, cap discusió, cap baralla, van parlar-se entre els conductors i tranquilament van continuar el seu camí.
Per cert, la infracció de tràfic era de multa i mínim de 10 punts …… però, ai, aquest és un problema a Viêt Nam.
No hi ha controls i tothom va per lliure !

També vaig ser en unes oficines de serveis, de capital privat, i la veritat és que les noies no aixecàven el cap per rès i molt eficientment anàven fent la feina. Puntualment marxàven en el seu temps lliure per dinar. Comencen molt aviat pel matí, a les 8 o fins i tot a les 7. La jornada laboral és de 8 o 9 hores. A les 6 del matí hi ha un tràfic intens pels carrers de Hà Nôi. Abans, però, ja han fet els seus exercicis gimnàstics als parcs; respiració, estiraments, musculació.

En la fotografia podeu veure el pati d’un establiment de queviures a peu de carretera viatjant de Ho Chi Minh a Tây Ninh, prop de la frontera amb Cambodja. Entre venda i venda, sempre hi ha temps per un petit descans i la gent que és a la botiga a comprar, ho entén.

””


  1. entre la vida a ciutat i fora d’ella. La cultura-"urbana" (lluny de l’occidental encara) colonitzarà l’agrícola, és l’estranya "llei del progrés", no t’ho sembla?. M’ha interessat molt el teu comentari a l’apunt del 7 (és de 7 dies la setmana?). Bona nit i fins demà!.

  2. Per atrapar-lo no cal córrer, mes aviat l’hem d’esperar.
    Esperar el temps o corre al darrera d’ell. Creem el temps mentre vivim, el nostre temps, és le contenidor de l’existència (ja veus que avui estic de filòsof de guàrdia, deu ser que he començat el somnis abans d’anar a dormir. I ja és hora!)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.