Chào ông Viêt Nam

M’assabento que a finals del mes de setembre marxen a casa, es jubilen. Trenta-quatre anys en aquesta petita botiga de barri on podem comprar, fruites, verdures, hortalisses, ous, fruits secs, oli, aviram. Marxen; en  Paco li costa molt caminar, té problemes als seus genolls i anar cada dia al Born o Mercat Central és dur; ell és el cap de la fruiteria, la seva dona Pili i la seva cunyada Tere, les comercials, les que venen els productes que en Paco els porta en la seva vella furgoneta Mercedes.
Com trobarem a faltar el soroll característic d’aquesta Mercedes, atrotinada, però imprescindible per el transport de la seva mercaderia ! Arribar abans de les vuit del matí ha estat el despertador de molts veïns.

En Paco, la Pili i la Tere estimen el seu ofici i cuiden dels veïns. A més en Paco escriu els preus i la identificació del producte, amb una caligrafia excepcional. Veure un dels seus bonsais sobre el taulell …. sí, en Paco en sap molt de bonsais i té veritables meravelles; l’enveja de tothom; de qualsevol branquilló d’arbre sap transformar-lo en un bonsai celestial !

Les prestatgeríes són plenes de productes i els colors són brillants, bonics, variats.

‘Tomàquets verds del Maresme’ – ‘Préssec d’aigua de l’Ordal – ‘Prunes del Baix Llobregat’ , ‘Carxofes de El Prat’, ‘Cebes de Figueres’, ‘Tomàtigues de Mallorca’, ‘Pomes de Lleida’, ‘ Plàtans de Canàries’, ‘Espàrrecs de Gavà’, ‘Peres de Puigcerdà’, ‘Nespres de Callossa de’n Sarrià’, ‘Mongeta tendra del Maresme’, ‘Pèsols del Maresme’ ….. ai el Maresme, el rebost de Barcelona !!
Però la confiança a en Paco és absoluta; sabem que els productes són veritablement del lloc on ell escriu el petit rètol a mà; no és com aquestes botigues que ara te les trobes a cada cantonada on a la caixa pots llegir Maresme o Borriana , però dins, el producte ves a saber quin és el seu veritable origen !! 

Paco i família viuen a Sant Cugat, prop de Valldoreix. Durant uns quants anys baixava les verdures i hortalisses dels camps dels Jesuïtes de Sant Cugat; ell era el seu venedor-distribuïdor. També durant uns anys vam gaudir d’unes cireres que no teníen una presencia d’aquelles tan espectaculars, però dolces i saboroses sí ho eren, d’un pagès de Collserola que encara tenia camps de cirerers; tota la collita la baixava en Paco amb la seva Mercedes.

És del barri de darrera de Correus; en un ball ell i el seu amic van conèixer dues germanes tot just arribades de l’Aragó, més exactament de Daroca, i els dos amics festejant i festejant, van acabar a la vicaria del bracet de la Pili i la Tere.

Els seus viatges diaris al Mercat Central el fa coneixedor del què pensa la gent, els distrbuïdors, els transportistes que arriben de tot l’estat espanyol i de l’estranger.
Ha estat una bona font d’informació per a molts de temes d’actualitat, i les tertúlies a peu de carrer han estat constants.

El petit comerç de barri va desapareixent, lentament, encara que en aquest cas, diguem que serà un relleu. De fet estic de sort, perque les botigues encara sovintegen i no he de desplaçar-me lluny per comprar el que necessito, tan sols una passejadeta, trobar-me amb la gent, petar la xerrada i parlar de la calor, de la fresqueta, de la pluja, de la festa major de Gràcia, que és el que toca aquests díes …. encara que hi han moltes botiguetes tancades ‘per vacances’.

Us enyorarem molt Paco, Pili, Tere …. però hem estat uns veïns privilegiats podent comprar la millor fruita, les millors verdures i hortalisses que en Paco escollia i comprava al Mercat Central, per a mí encara el Born.
Ara és el torn de René, un xicot ecuatorià que ja fa molts anys que treballa en aquesta fruiteria i continuarà donant servei als veïns, sempre seguint l’aprenentatge de’n Paco, na Tere i na Pili.