Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

La fruiteria del barri: En Paco

Publicat el 15 d'agost de 2010 per rginer
M’assabento que a finals del mes de setembre marxen a casa, es jubilen. Trenta-quatre anys en aquesta petita botiga de barri on podem comprar, fruites, verdures, hortalisses, ous, fruits secs, oli, aviram. Marxen; en  Paco li costa molt caminar, té problemes als seus genolls i anar cada dia al Born o Mercat Central és dur; ell és el cap de la fruiteria, la seva dona Pili i la seva cunyada Tere, les comercials, les que venen els productes que en Paco els porta en la seva vella furgoneta Mercedes.
Com trobarem a faltar el soroll característic d’aquesta Mercedes, atrotinada, però imprescindible per el transport de la seva mercaderia ! Arribar abans de les vuit del matí ha estat el despertador de molts veïns.

En Paco, la Pili i la Tere estimen el seu ofici i cuiden dels veïns. A més en Paco escriu els preus i la identificació del producte, amb una caligrafia excepcional. Veure un dels seus bonsais sobre el taulell …. sí, en Paco en sap molt de bonsais i té veritables meravelles; l’enveja de tothom; de qualsevol branquilló d’arbre sap transformar-lo en un bonsai celestial !

Les prestatgeríes són plenes de productes i els colors són brillants, bonics, variats.

Tomàquets verds del Maresme’ – ‘Préssec d’aigua de l’Ordal – ‘Prunes del Baix Llobregat’ , ‘Carxofes de El Prat’, ‘Cebes de Figueres’, ‘Tomàtigues de Mallorca’, ‘Pomes de Lleida’, ‘ Plàtans de Canàries’, ‘Espàrrecs de Gavà’, ‘Peres de Puigcerdà’, ‘Nespres de Callossa de’n Sarrià’, ‘Mongeta tendra del Maresme’, ‘Pèsols del Maresme’ ….. ai el Maresme, el rebost de Barcelona !!
Però la confiança a en Paco és absoluta; sabem que els productes són veritablement del lloc on ell escriu el petit rètol a mà; no és com aquestes botigues que ara te les trobes a cada cantonada on a la caixa pots llegir Maresme o Borriana , però dins, el producte ves a saber quin és el seu veritable origen !! 

Paco i família viuen a Sant Cugat, prop de Valldoreix. Durant uns quants anys baixava les verdures i hortalisses dels camps dels Jesuïtes de Sant Cugat; ell era el seu venedor-distribuïdor. També durant uns anys vam gaudir d’unes cireres que no teníen una presencia d’aquelles tan espectaculars, però dolces i saboroses sí ho eren, d’un pagès de Collserola que encara tenia camps de cirerers; tota la collita la baixava en Paco amb la seva Mercedes.

És del barri de darrera de Correus; en un ball ell i el seu amic van conèixer dues germanes tot just arribades de l’Aragó, més exactament de Daroca, i els dos amics festejant i festejant, van acabar a la vicaria del bracet de la Pili i la Tere.

Els seus viatges diaris al Mercat Central el fa coneixedor del què pensa la gent, els distrbuïdors, els transportistes que arriben de tot l’estat espanyol i de l’estranger.
Ha estat una bona font d’informació per a molts de temes d’actualitat, i les tertúlies a peu de carrer han estat constants.

El petit comerç de barri va desapareixent, lentament, encara que en aquest cas, diguem que serà un relleu. De fet estic de sort, perque les botigues encara sovintegen i no he de desplaçar-me lluny per comprar el que necessito, tan sols una passejadeta, trobar-me amb la gent, petar la xerrada i parlar de la calor, de la fresqueta, de la pluja, de la festa major de Gràcia, que és el que toca aquests díes …. encara que hi han moltes botiguetes tancades ‘per vacances’.

Us enyorarem molt Paco, Pili, Tere …. però hem estat uns veïns privilegiats podent comprar la millor fruita, les millors verdures i hortalisses que en Paco escollia i comprava al Mercat Central, per a mí encara el Born.
Ara és el torn de René, un xicot ecuatorià que ja fa molts anys que treballa en aquesta fruiteria i continuarà donant servei als veïns, sempre seguint l’aprenentatge de’n Paco, na Tere i na Pili.


  1. Molt bonic aquest relat que ens has compartit d’apreciació dels veïns proveïdors de fruita, dóna gust que es valori la feina que fan els altres després de l’esforç de tants anys i també el fet de comprar al petit comerç, és clar.

  2. Us volem donar les gràcies a tots per les continues mostres d´afecte i simpatia amb nosaltres aquests dies.

    Han estat molts anys i moltes persones amb les que hem tractat i ens agrada pensar que hem deixat en totes elles un bon record i fer-los saber que nosaltres també ens enduem molt bones experiencies i grans amistats.

    També volem aprofitar aquests dies de comiat per demanar disculpes si en algun moment us hem pogut ocasionar molèsties, ja se sap que si la furgoneta a primera hora del matí, estones d´espera massa llargues, etc…..

    I fer-vos saber que tots aquests anys hem treballat amb la mateixa il.lusió i ganes de donar un bon servei que de tot segur continuarà amb el Rene i la Laura.

    Una forta abraçada a tots i esperem tornar a veuren´s aviat.

    Paco, Pili i Tere

  3. Més d’un teacher de l’ESADE Law & Business School Dels Pebrots (aquests ni verds ni del Maresme) hauria de simplificar, fer-ho més fàcil i saber que no és posible ser un bon profesional de res (ni cosmonauta, ni directiu de multinazional, ni capador de pollastres etc) si no s’és bona persona.

    Que la clau és aquesta: estimar i cuidar als altres ja sigui oferint tomàquets madurats a la mata, pa acabat de coure, bon vi, vi bo, i tots els fruits que, del seu saber, ens dónen els especialistes: el fuster, el mecànic, el cirurgià, el carnisser de la plaça, l’escarnidor de diademes, l’estucador, l’acomodador de la llanterna (ah, no, que cinemes d’aquests ja no en queden)…

    Sort de persones com el Paco, la Tere, la Pili i la Mercedes (Benz), gent bona i amb pebrots, aquests si, del Maresme.  

Respon a Victòria Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.