Chào ông Viêt Nam

Una dona jove, assassinada per el seu company, a cops de destral. Posteriorment ell es va suicidar. Tot aquest quadre violent, cruel, injust, davant la filla, petita.

Costa molt llegir ara notícies d’aquests assassinats. Apareixen amagades i no en tots els diaris. I és una violència tant, tant injusta i cruel.  També podem llegir l’intent d’un home de matar la seva companya, i sortosament no ho va aconseguir.

O llegir fa ja unes setmanes l’assassinat violent de la dona periodista, alcaldessa, metgessa, mare de família, Maria Santos Gorrostieta, a Mèxic, perque des de fa temps denunciava una vegada i una altra tota aquesta merda criminal dels càrtels de la droga, des del seu càrrec com a alcaldessa des de 2008 fins 2011, i últimament escrivint a la premsa i denunciant.

I cal denúnciar, sempre, aquests fets. I manifestar la meva tristor i el meu sincer condol.

I cercant en el meu arxiu, sempre trobo la flor adient per escriure el post-denúncia.
Avui, unes flors petites, vives, de color intens, al costat del camí fins una escola d’un poblet petit d’un continent al-lunyat del nostre país.