Chào ông Viêt Nam

Ara encara més les notícies d’aquests crims inhumans i injustos apareixen tard i en petits racons dels diaris.
Una dona morta, van dir, per suicidi. En fer l’autòpsia es va descobrir que va ser assassinada. El presumpte autor, el seu company, finalment va confessar el seu crim.
I un fet esgarrifós de fa ja unes setmanes. L’home va matar a trets una nena de tretze anys perque es va negar a estimar-lo. L’home es va suicidar.

I la denúncia no s’atura. Més tard o més d’hora, però sempre serà present. Dones que han deixat de viure en mans d’homes per una fúria i una crueltat d’una gran injustícia i sense sentit. Maltractaments que no són ja notícies, excepte una que vaig llegir no fa pas gaires díes; la dona es va llençar pel balcó fugint de les garrotades del seu company. Sortosament no va morir.

Caminant, passejant, un primer de novembre bonic, esplendorós, el cel d’un color blau intens i unes flors i un paisatge d’una serra propera a la Ciutat des d’on la mar lluía una luminositat viva, de joia. Les flors per el meu sincer condol i tristor per aquests fets.