Chào ông Viêt Nam

Tot aquest bosc de notícies no deixen entreveure el que ens passa cada dia. Dues dones joves assassinades, presumptament, en mans del seu company; dones maltractades i amb intents d’assassinat per part dels seus companys o ex-companys, nord, sud, centre, est, oest, de la península dita ibèrica on hi conviuen, més aviat malament, diferents nacions dins un mateix estat.
I el que cal fer és continuar denunciant aquesta violència injusta, cruel, sense sentit.

Costa trobar la notícia. El que passa dins a casa sempre és invisible. I totes les misèries de la vida segueixen vives, amagades. Por, angoixa, tristor. 

Les flors del bosc, dels jardins, de la llera dels rius, no s’acaben mai, sempre hi són.
És la meva eina per denunciar aquests fets cruels, injustos i difícls d’entendre.

Fotografia: Una flor en mig del desert d’un continent-país llunyà. RG. 2007.