Chào ông Viêt Nam

Estem entrant a l’estiu, és a la porta. I l’obrirem la setmana vinent. Fa calor. Hem passat una primavera agradable. Però la denúncia no es pot aturar, perque al llarg del mes de maig han estat assassinades tres dones, i tot just ahir, una altra dona morta ha augmentat aquesta estadística, cruel, injusta, terrible.

05.05.14 – A Villarejo de Salvanés (Madrid). Una dona, mare dos fills de 7 i 5 anys, és assassinada, degollada, presumptament per la seva ex parella.
06.05.14 – A Mataró. Un home és detingut, com a presumpte autor de la desaparició i mort de la seva dona. Va estar desapareguda durant dos mesos.
31.05.14 – Almeria. L’home va assassinar la dona a ganivetades i va fugir. 
09.06.14 – A Sóller. La dona va ser escanyada per la seva exparella davant els seus fillets. Posteriorment es va suicidar.

I la meva tristor, el meu sincer condol, i la ràbia continguda. Morts injustes, violentes, cruels. I denunciarem, i denunciarem. I no oblidem aquestes estadístiques fredes: en els últims 10 anys, en el reino de españa, i nosatres hi som, han mort assassinades 658 dones en mans dels homes, parelles o ex parelles, denunciats o no, jutjats o no, condemnats o no.  Dades esfereïdores.

Les flors que acompanyen sempre als meus apunts de denúncia, flors de primavera, vives, alegre: un prat ple de narcissus blancs d’una vall preciosa del Pirineu francès.

Fotografia: Vallée d’Oueil, prop de Banheres de Luishon. Maig 2007. RG.