Kunming: Vida al Green Lake Park
Em vaig meravellar de la quantitat de parcs que pots trobar-te a Kunming o a JingHong. Per conèixer bé Xina cal entrar als parcs, seure i mirar. El disseny és quasi el mateix; amples, espais verds, moltes flors, pujols de diferentes alçades, almenys un llac, moltíssims arbres, racons, llocs per seure, ànecs, cignes, ocells, esquirols. I també elements arquitectònics, esplèndids. És un contrast molt gran entre la nova Xina, grans edificis, urbanisme molt bèstia i trobar-te en un parc on el silenci i la placidesa és el més important.
Tai chi, qi gong, arts marcials, meditació, centres de ioga, cantants frustrats, badminton, estels, gimnàstica, música, ball, jocs de taula, converses, passejar amb la canalla. Tot aquest reguitzell d’activitats és el que vaig veure i viure un dilluns al Green Lake Park de Kunming de 10 a 4 de la tarda.
Vaig quedar amb Sunil al centre de ioga del parc. De fet no sabia que era dins i va ser la gran sorpresa entrar-hi i arribar al centre, un petit edifici, al costat del llac més gran, i seure envoltada de flors, arbres i tranquil.litat. Sunil va venir uns minuts més tard. Ell va ser el que va reservar i comprar per a mí un bitllet d’avió per anar a Jinghong. Sunil és hindú i ja fa més de cinc anys que viu a Kunming. S’hi troba bé. Vam parlar molt i ens vam adonar que teníem moltes coses en comú. En marxar, jo vaig quedar-me al parc i viure’l com la resta de ciutadans. El dia era meravellós i assolellat. Cap núvol. Els espais oberts. Ara escolto la música d’un grup de quatre persones; més enllà una dona canta a la seva manera; creuant un pont un grup de gent practicant les arts marcials; sota un arbre rodejats de flors de tots colors una parella es prometen amor etern; sota els fanalets els pares fent la fotografia del seu fill. Arribo a una zona del parc on hi han moltes paradetes i botigues; dolços, artesania, menges. Entro per unes arcades i em trobo un pati magnífic amb botigues, i un escenari. També hi han mestres artesans, pintura, ceràmica, fusteria.
Apareixen els actors dalt de l’escenari. Teatre tradicional xinès ! Quina sorpresa. Sense saber-ho. Molt colorista, escenes que havia vist al cinema o documentals emesos per la televisió. En acabar vaig caminant per aquest recinte ple de vida i miro com una dona fa veritables escultures amb sucre cremat, o un artista ensenya a fer gerros de ceràmica als infants. Entro a una botiga on un altre artista feia al moment figures den fusta. Vaig comprar-ne una representant l’animal del meu horòscop, el gall.
Sota un arbre una dona fent mitja i més enllà dues dones brodant i una mica més enllà, els infants agafadets de la mà dels avis passejant i mirant els cignes negres que volen per el llac. Vaig dinar al centre de ioga, verdures, arròs i fruita. En acabar torno a passejar pel parc i arribo a un racó molt específic on s’escoltava música. Un transistor d’aquells que es veuen a les platges, enorme, on la música d’una cúmbia i música sudamericana, feia ballar a un munt de persones, homes i dones de mitjana edat. Es troben tots els díes. Uns es coneixen, d’altres no. Senzillament els agrada ballar i sempre troben parella de ball. Un altre ús que els xinesos troben per anar al parc.
Vaig sortir per una altra porta i era al costat mateix de l’¡Universitat de Kunming. Un barri més aviat residencial, tranquil, bonic. Tampoc vaig veure gent d’occident. Eren a classe. I ara quin autobús agafo per tornar a l’hotel ? Difícil. Millor un taxi i ensenyar l’adreça escrita en una targeta. Abans, però, vaig anar caminant per aquest barri que no em recordava gens que era a la Xina, si no fos per els rètols de les botigues, dels carrers i la gent.
Sí, m’agrada Kunming, i a més, vaig encertar-la en reservar habitació al Youth Hostel.
En arribar vaig seure una estona al bar i a l’espai del costat, a llegir una mica, escoltant bona música, espais decorats com si estiguéssis al Tíbet. Comfortable i acollidor. Fora al pati, un grup de gent jove juga al ping-pong. Una parella de francesos m’expliquen que estan fent un viatge de dos mesos per la Xina i dues noies nordamericanes tenen problemes de transport per anar a Lijiang i Dali.
Entro a internet. Costa una mica conectar-se, però finalment ho aconsegueixo. Llegeixo el meu correu, entro a VilaWeb per llegir les últimes noticies i demano un entrepà de pernil i una cervesa.
Ben aviat ja sóc al llit. Demà serà hora d’anar a Jinghong, Xishuangbanna, per estar-m’hi una setmana.
Fotografia: Llac gran, espai i centre de ioga. Millor lloc per prendre un te i respirar.
Arxius: El pare fotografiant a la seva filla envoltada de flors – Un racó del Green Lake Park. Quan floreixen els lotus ha de ser un somni – Exercitant les arts marcials. Tothom pot fer-ho – Detall d’una paradeta on podíes comprar tot tipus de fruita dolça – Un grup de músics i la dona intentant cantar a la seva manera – Hora del ball i conèixer gent a ritme de cúmbia – Grup preparant un altre tipus de ball. Fixeu-vos amb l’uniforme Mao de l’avi – Artesania en fusta.