Chào ông Viêt Nam

El viatge a Mrauk U, antiga capital del Regne d’Arrakan, és arribar, avui, al no res, un temps perdut. Un imperi, un regne, oblidats. És la sensació que et provoca en arribar, que canvía immediatament, quan descobreixes on ets i mires al teu entorn.

Sebastiao Manrique, frare de l’ordre dels agustins, nat a Portugal, va arribar-hi l’any 1628. Bon coneixedor d’Àsia, va quedar-s’hi sis anys i els relats d’aquest imperi són de bon llegir i molt interessants. Si tenim en compte que Birmània és un país oblidat, invisible, és fàcil d’imaginar que la seva història i la seva cultura encara ho és més. I aquesta història, el seu poder, els seus imperis, les cultures dels seus diferents reialmes són d’una riquesa aclaparadora.

Quan t’hi trobes i comences a caminar ja saps que ets en un lloc misteriós, únic, d’una prosperitat i riquesa avui perdudes. Es veuen stupas arreu, en cada pujol i encara pots visitar molts temples. No és comparable a Bagan, lloc turístic per excel.lència i d’obligada visita, i a més té una accesibilitat fàcil.

Mrauk U és lluny i cal fer un viatge difícil i llarg. És prohibit desplaçar-se per carretera.
Avió fins a Sittwe ( des de qualsevol aeroport del país ) i barca riu Kaladan amunt.
Quan camines per tot aquest entorn i visites els temples, és com imaginar-te gotes de pluja en mig d’una tempesta.

El temple de Ko-Thaung va ser construït l’any 1553 per el Rei Min-Tai-Khar i és conegut perque aquest rei el va construïr amb l’idea de curar la seva malaltia i poder continuar vivint. Va fer esculpir 90.000 imatges de Buda, deu mil més que el temple de Shittaung construït per el seu pare. En totes les parets dels diferents passadissos del temple es poden veure les imatges de Buda esculpides en relleu i en la mateixa pedra.

No recomano visitar Mrauk U en època de pluges. Plou molt (mitjans de maig fins finals de setembre). Jo vaig haver d’anar el mes de setembre. Avantatges? Sí, el color, els camps, el verd, les flors, els núvols, solitud. La calor és molt més humida i fa molta xafogor, però et pots refrescar una mica amb l’aigua de la pluja. Desavantatges? Foscor, caminar descalça per tots els temples, terra relliscós, humit, pots trobar-te amb alguna serp amagada entre la vegetació, pluges monsòniques.

La UNESCO va marxar ja fa uns quants anys del país, on va fer una feina impagable de restauració. La Junta Militar els va expulsar quan va saber que aquest organisme criticava el fet que no podíen disposar de tots els diners per acabar les feines. I era cert.

No podíen mai disposar de tot el fons que la Junta rebía per continuar treballant, fins que es van cansar i van marxar, a contracor. I es nota, es veu. La restauració dels temples de Mrauk U, o Bagan i de la resta del país, en mans del govern de la Junta Militar és de vergonya i també quan marxes ho fas amb tristor, perque no saps si el dia que tornis encara ho podràs veure o ja estarà tot perdut, malmès.

Les fotografíes les vaig fer durant els tres díes de setembre d’enguany, i en l’arxiu podeu veure una fotografía que he trobat dins la xarxa del mateix temple durant el període de sequera.

He demanat un llibre que parla del frare Manrique, dels seus viatges, de Mrauk U, la seva història i els temples, editat l’any 1943. Escrit per Maurice Collis, anglès, i que va viure en aquest país com a colonitzador-administrador. He trobat un exemplar de la primera edició. Cal informar-se i conèixer la història, la cultura dels llocs que has visitat i que sempre trobes en llibres escrits per experts.

En sortir d’un altre temple ( Shittaung – el més impressionant),  vaig veure també un llibre molt interessant del període del Regne d’Arrakan (1433-1784) escrit per un historiador birmà. La persona que me’l va oferir el tenia amagat. No el vaig comprar. Mala decisió. Ja passen aquestes coses, no ho compres, i després et sap greu i ràbia a la vegada. 

Fotografía: Paret del temple Ko-Thaung.
Arxiu: Detall de les escultures. Paret en època de pluges. La mateixa paret en època seca.
Vista exterior del temple.