Chào ông Viêt Nam

Els Jocs Paralímpics ja han començat. Londres va organitzar una bona inauguració i la presència de Stephen Hawking va ser important. Milers d’atletes discapacitats lluitaran per guanyar una medalla. Són atletes admirables i amb molt de valor i autoestima, malgrat les seves malformacions. Segurament entre aquests participants podríem conèixer dones i homes que han patit els efectes de l’agent taronja ( agent orange ).
Durant la guerra del Viêt Nam els bombarders nordamericans van llençar milers i milers de tones d’aquesta arma química per eliminar la vida de la terra i els humans. Viêt Nam i Laos van patir aquesta atrocitat. Els danys col.laterals d’aquesta guerra han sobreviscut a partir de 1975, fins avui. Continúen naixent infants amb malformacions, perque els seus avis van patir el bombardeig d’aquest agent taronja. Poden ser vietnamites, els que més, laosians, sudcoreans, nordamericans, australians.

Dow Chemical era l’empresa productora, juntament amb Monsanto, del component químic. Són responsables de la mort i malformacions de milions de persones. En tots els judicis que s’han fet per demanar-ne responsabilitats, sempre se n’ha sortit. Sí, han pagat indemnitzacions milionàries als afectats de totes les altres nacions, excepte Viêt Nam. Dow Chemical sempre ha confirmat que l’empresa seguía les ordres del Govern dels EE.UU. i és el govern d’aquest país a qui se’ls ha de demanar responsabilitats. Complir les sentències favorables als afectats de diverses nacionalitats per aquest defoliant assassí, sí que ho ha fet Dow Chemical. Als més de tres mil.lions de viernamites no se’ls considera ‘afectats’, va ser un acte de guerra. Ells i elles encara esperen una sentència favorable.

Dow Chemical és el patrocinador principal del Comité Olímpic Internacional organitzador dels Jocs Olímpics i dels Jocs Paralímpics. 

Van signar un acord tot just l’any passat. És paradoxal que aquesta empresa culpable i responsable de que existeixin milers, milers, milers i milers de persones discapacitades, hagi signat l’acord de màxim patrocinador del COI. Malgrat les cartes de protesta, tant el COI com Dow Chemical s’han limitat a dir que va ser una guerra, i que Dow Chemical va complir les ordres del Govern dels EE.UU. Les queixes han de ser adreçades a la Casa Blanca.

Llegeixo: La família Le Thuy viuen de la venda de ferralla. El seu habitatge és tot just al costat del magatzem on l’exèrcit nordamericà tenia el defoliant, conegut com a ‘agent orange’. El senyor Le Thuy pateix diabetes i la seva dona càncer. Tenen quatre fills. En unes analítiques van descobrir espantats que la seva sang i la dels seus fills conté un alt índex de dioxina. – agost 2012 –

En acabar aquest mes d’agost, i en un ‘impass’ en l’actualització del meu Mac i el trasllat a casa, no he volgut obviar aquest fet. Els danys col.laterals de les guerres són terribles.
I no val oblidar. Dow Chemical, per ampliar el volum dels seus negocis, va comprar a Union Carbide India, la fàbrica de productes químics de Bophal, que va causar més de 25.000 morts i milers i milers de discapacitats.
Penso que les grans empreses també han de tenir un comportament ètic i enfrontar-se al poderós. I aquest Comité Olímpic Internacional hauria d’escollir millor els seus patrocinadors. Aquests valors morals i ètics que tant i tant escampen per a tot el món, a l’hora de signar sucosos contractes, obvíen el passat tèrbol de les empreses. Dow Chemical, com a patrocinador principal del COI, suposo que els deu fer creure en la salvació de la seva ànima i estan convençuts d’haver estat alliberats de qualsevol culpa i pecat. 
L’almoina, el patrocini, moltes vegades és vomitiu.

Fotografia: Professora Nguyen Thi Ngoc de l’Hospital d’Obstetrícia i Ginecologia de Danang, Viêt Nam. Data: agost 2012.