Ja en són 15.
Publicat el 17 de febrer de 2008 per rginer
S’ha confirmat. L’home va matar a la dona de 46 anys i als dos fills. Posteriorment es va llençar per la finestra i es va suicidar. Ella era belga, ell italià. Van fugir de la grisor del nord d’Europa a la llum del sol de les Illes Canàries.
La denúncia, el dol, la tristor per aquestes morts. Aquesta vegada són tres les flors obertes amb la primera claror del sol matiner, lluminós.
””null””
Publicat dins de Violència de gènere i domèstica | Deixa un comentari
Necessito una societat amb molt menys sentit de la propietat, molt més sentit del respecte i la llibertat i molta més educació per a poder afrontar el sentiment de frustració i la pèrdua. Una societat on la pena de mort estigui abolida profundament, on les guerres no siguin projectes amb pressupost i la vida sigui el valor més alt… Mentrestant necessitem una nova educació sentimental.
El resultat punyent ha estat:Un suïcidi i tres assassinats. Em sap greu haver-ho de dir, però: no podia haver estat només un suïcidi, si tant insuportable li era la vida? O potser es creia un faraó que ningú el podia sobreviure? Ell també em commou i m’entristeix, però cal ser crítiques amb aquestes actituds. Hem d’estalviar morts innocents a les totes.