Chào ông Viêt Nam

Hem parlat i llegit abastament de les inundacions de la Val d’Aran i els Pallars, però és que cada dia llegeixes més i més desastres d’aquest tipus arreu del món, i el que és més sorprenent, en llocs on poques vegades passa.
A Calgary, Canada, evacuació de més de 75.000 persones. Inundacions mai vistes per el nivell d’aigua dels rius que han bloquejat la Ciutat, deserta. A Suïssa una fortíssima ventada i pluja es va emportar un campament de joves i sorprèn veure als nois i noies corrent per la vall com poden i fugir de la ventada i de l’aigua.
No diguem de les inundacions del centre d’Europa fa tot just tres setmanes, Alemanya, Austria, Hungria.
Estem ja més acostumats de veure inundacions a la Índia, però les d’aquests díes han provocat la mort de més de 500 persones i diuen que mai havíen estat tan terribles.
Llegint les notícies de les inundacions a la regió de Hautes Pyrenées a França, la Garona va passar literalment per damunt de Saint Béat i la població es va salvar perque la van avacuar, majoritàriament en helicòpter, tot just abans que la gran crescuda entrés al poblet. A Banheres de Luishon no reconec la població.

Les fotografíes més impactants, per inversemblants, són les de la Ciutat de Calgary a Canada. Ciutat rica, pròspera, on tot sembla que està previst, organitzat, alt nivell de vida, i riuades de gent caminant per on poden per fugir i poder arribar als centres on podran dormir, d’altra gent sortint com poden de dins els cotxes. Una vista aèrea ens mostra l’abast grandiós de les inundacions. S’han comptabilitzat més de tres morts.

La natura no dona treva. I quan menys t’ho esperes esclata i l’aigua no té aturador. I si llegim la història, al llarg dels anys aparèixen brots salvatges provocats per la mare natura que ens avisa que el planeta Terra continúa éssent seu. Tot té un risc. No existeix el ‘no risc’. Apareix sovint o apareix trenta anys ençà o fins i tot cinquanta anys després. 

Sembla que la humanitat l’únic risc que els agrada córrer és guanyar o perdre diners en aquests especulacions borsàries i negocis fraudulents que no aporten res de res al poble. Papers i poc amor envers la natura amb qui hem de conviure. En aquests moments sempre penso en els aborígens australians, els veritables habitants del continent, que sí vivíen amb la natura i es coneixíen bé fins que van arribar els grans colonitzadors i els van ensenyar com viure millor. Els aborígens sí sabíen que l’invasió d’aquesta gent arribada de molt lluny, era el risc major de tots per la seva supervivència. I els resultats van ser terribles.

Em sembla que aquest serà un estiu ‘diferent’, en tots els aspectes. 

Fotografia: Calgary. High River. Centre Ciutat. D’un Facebook canadenc.