Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

Hû’u Ngoc – Cultura i identitat

És sorprenent veure que el post més visitat és el que vaig escriure sobre el mestre, escriptor, periodista, Hu’u Ngoc .
El recull dels seus articles al diari Vietnam News en el llibre ‘Wandering through Vietnamese Culture’ és la meva font principal per entendre i conèixer, millor dit, d’endinsar-me en tot el que vaig veure, sentir, escoltar, menjar, respirar durant el meu viatge per aquest país.

Parlem-ne una mica més d’aquest mestre de la cultura, nascut a Hà Nôi l’any 1918 i que camina tots els matins els 5 kms que separen de casa seva fins la redacció del diari.
”Coneix bé el barri antic, el dels 36 carrers, de Hà Nôi. Allí va nèixer i encara hi viu. Va estudiar el batxillerat al Lycée Albert Sarrault, on estudiàven joves de famílies franceses i vietnamites, fills de mandarins i petits burgesos. També hi havía el Lycée du Protectorat reservat per a joves de la petita burgesia urbana i molt rarament a joves de la pagesia. La llengua era el francès, però Hû’u Ngoc va tenir la sort de ser alumne del professor Du’ong Quang Hàm, que es va saltar per alt les ordres, i ensenyava el vietnamita, la llengua del país, als seus alumnes. El seu llibre ‘Viêt Nam – Història essencial de la seva literatura’ – va resultar importantíssim per totes les joves generacions.

Pertany a una generació que ha passat per diferents períodes molt difícils tant econòmics com socials i amb molts canvis.

Ha viscut la colonització francesa, la invasió japonesa i xina, la guerra amb EE.UU. i França, la revolució, i ara l’apertura al món occidental amb la política del ‘doi moi’ de l’any 1986.
Quan va acabar el batxillerat va entrar a l’Universitat per estudiar Dret, però al cap d’un any, va deixar els estudis ja que ens trobem a l’any 1945 i Japó va invadir el país.

Aleshores va decidir definitivament que volia ser professor de cultura i literatura vietnamita i va marxar a Hue on va trobar una plaça de professor.

Durant els nou anys que va durar la guerra amb els francesos, el Govern de Hà Nôi el va anomenar ‘ Cap del Servei d’Educació per els presoners Euro-Africans i desertors de l’exèrcit francès’.
Sincerament, mai havia tingut coneixement que durant una guerra hi hagués aquest departament.

Aquesta responsabilitat li va permetre recórrer el país de cap a peus i parlar amb molts estrangers, i explicar el per què de la lluita a Viêt Nam, la seva defensa com a territori, la seva cultura, la seva història i intentar que entenguéssin la resistència d’un poble davant els colonitzadors.

Parla i escriu francès, alemany i anglès, escriu perfectament el vietnamita amb els ideogrames i evidentment amb l’alfabet occidental.
Ha viatjat per tot el món i ha donat moltíssimes conferències i xerrades per diferents universitats.
Ha rebut diversos premis i medalles de reconeixement tant a Suècia, com a França, a Viêt Nam.
És President de la Fundació Sueca-Vietnamita per la cultura fundada a finals dels anys 80, desde on s’han pogut dur a terme més de 2.000 projectes per la recuperació de la cultura, el teatre, la música. Amb els fons d’aquesta Fundació s’han posat en marxa , novament , 11 teatres de putxinel.lis d’aigua en diferents pobles del Delta del Riu Roig, per exemple.
També ha estat providencial el seu suport per recuperar l’òpera popular – ‘chèo’ – del món rural del Delta del Mekong i molts més projectes d’ajut als infants, escoles, restauració de pagodes, beques per estudis.
El seu llibre ‘Wandering thru the Vietnamese Culture’ ha estat ara traduït al francès i ha rebut diversos premis.
Tot el que vaig viure durant el meu viatge per Viêt Nam ha tingut una continuació meravellosa llegint el llibre de Hû’u Ngoc i entendre millor la cultura, la literatura, la societat, l’artesania, l’art d’aquest país.

El seu càrrec durant les guerres de ‘Cap del Servei d’Educació per a presoners europeus-africans i desertors francesos’ encara dóna els seus fruits, però ara millor que abans, en un període de pau i esperança per el seu Viêt Nam.

Era difícil trobar una fotografia per aquest post, però finalment m’he decidit per una altra visió del llac Hoam Kiem a Hà Nôi, i aquesta tranquil.litat que s’hi respira, envoltat del brugit del tràfic de les motocicletes i els sorolls, però sempre pots trobar-hi el silenci. Hû’u Ngoc camina per la vorera d’aquest llac tots el díes per anar a la redacció del diari.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.