Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

Himne d’Austràlia ‘ no oficial’

Publicat el 14 d'abril de 2008 per rginer

El fet que una nació tingui un ‘himne no oficial’ i el cantin constantment, canviïn la lletra, facin milers de versions, vagis on vagis sempre hi ha algú que el canta i en esdeveniments importants li dónen més importància a aquesta cançó que al mateix himne oficial, és genial i m’agrada especialment. Això dels himnes, els australians ho ténen clar; i només cal recordar el gran i únic moment en un partit de Copa Davis quan el trompetista ens va honorar amb l’himne de Riego dedicat a l’equip d’Espanya !!!  Ha estat un dels moments més impactants que vaig viure davant del televisor.

És divertit, però el tret més important de la cançó és que no té ni cap ni peus, però és molt interessant.  WALTZING MATILDA és el nom de la cançó. La va compondre Banjo Patterson ( secle XIX ), un dels poetes importants del país i a més té nom d’instrument de corda.
La primera estrofa diu així:
Oh! There once was a swagman camped in the Billabong
Under the shade of a Coolibah tree
And he sang as he looked at this old billy boiling
Who’ll come a-waltzing Matilda with me.

Hi han paraules pròpies de l’australià, i més o menys es pot traduïr :

Era una vegada un viatger va fer acampada en un toll, a l’ombra d’un eucaliptus coolibah, i cantava mentres miraba i esperava que la tetera comencés a bullir, vindràs a caminar amb mí Matilda ? Diu exctamernt que va acampar en un toll, per què no al costat ? ‘Billabong’ és el nom d’ un toll, gran o petit.  ‘Swagman’ és un viatger, buhoner, aventurer. ‘Swag’ és la manta que porten al darrera de les espatlles. ‘Matilda’ és evident que vé del nom de dona alemany Mathilda, però no és segur. ‘Billy’ és una pot de llauna per fer bullir aigua i ‘coolibah tree’ és un eucaliptus.
Per què l’aventurer està ballant un vals amb el seu sac de dormir i per què desitja que algú o alguna cosa balli amb ell ? No hi han respostes. En una segona estrofa surt el nom d’una ovella……
La música és molt bonica i que en Banjo Paterson va copiar d’una cançó escocesa
‘Thou bonnie Wood O’Craigielea’ i és melòdica. Dóna molt de sí, i hi han versions diferents i tothom es pot inventar una lletra.
És la cançó que cantes dins el cotxe mentres viatges per unes carreteres solitàries per el desert d’Austràlia.
Sense cap mena de dubtes, aquest continent, és un lloc interessant. Penjo aquesta versió de ‘Waltzing Matilda’ amb explicacions i fotografíes que he trobat, i penso que és molt aclaridora.
En tinc una altra, brutal, genial, i que penjaré a la categoria de ‘Música’. No us la perdeu.

  1. És el que necessitava sentir.
    Jo avui tenc una cita amb una vella senyora a Pollença, la República. Ens en desferem, creus tu, sense fer destrossa, que és el que cal? Jo tenia una idea, a veure si la puc tirar endavant…

  2. a més és un “ballable”, diria que una polca, tindre un himne (encara que no siga oficial) que es pot ballar trobe que és un signe d’alta civilització.

  3. L’amor ens ajuda a viure. L’amor ens esperona quan hi és i quan no,  encara que només es pugui  imaginar. Quanta solitud i quilòmetres va omplir Matilda. Ara la cançó m’ha fet somriure.

Respon a Victòria Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.