Harmonia i bellesa
És curiós com una ciutat o un país et sedueix a l’instant.
Quan tornes a casa vols saber més i més d’aquesta ciutat o país on has estat viatjant durant 25 díes. Molt poquets, si tenim en compte que Viêt Nam és un país plè d’història, cultura i arts , paisatges.
Hâ Noi em va seduïr a l’instant. Potser per la seva harmonia, per els seus enimàgtics racons, per la bellesa dels seus parcs i llacs, per l’energia dels seus ciutadans. Ja vaig dir en un altre bloc que Hâ Noi és una ciutat rural o un poble urbà ?
I en aquests díes de calma i tranquil.litat he pogut veure la pel.lícula que no havia vist al cinema ‘A la verticalité de l’éte’, i que en el nostre país es va traduïr per ‘En pleno verano’. El director Tran Anh Hung, nascut a Danang, va emigrar amb els seus pares de ben petit, crec que als 8 o 12 anys, a Paris. En aquesta Ciutat va respirar del bon cinema , sobretot de Robert Bresson i molt jove, menys de 30 anys, ja va rodar el seu primer treball, ‘El olor de la papaya verde’ l’any 1993. La segona pel.licula ‘Cyclo’, l’any 1995, i no sé si es va arribar a estrenar en el nostre país i la tercera ‘Pleno Verano’, que data de l’any 2000.
La gent es deu preguntar, tot veient la pel-lícula ‘A la verticalité de l’été’ si veritablement Hâ Noi és tal com les imatges ens la mostren; sí és cert. Hung només ha fet que reflectir el que va viure i veure, no només de Hâ Noi, sino també de la badia de Halong. És una pel.lícula per els sentits. I jo aquests sentits d’harmonia, bellesa, pau i fer-ho tot a poc a poc els vaig percebre en aquesta ciutat.
La pel-lícula és molt recomanable i Tran Anh Hung va voler transmetre els sentiments i el culte a la família de la seva infantesa, que encara avui existeix. Hi ha molt més en aquesta pel.lícula. Els personatges, les tres germanes, amaguen moltes coses i al llarg dels 112 minuts que dura la pel.lícula t’has de deixar transportar per la música, el color, la bellesa, la senzillesa de les situacions.
Una curiositat; després de l’èxit de la seva primera pel.lícula, tothom es va sorprendre al veure que Tran Anh Hung, és un home i no una dona.
Els noms a Viêt Nam comencen per el de la família, en el seu cas, Tran és el cognom, perque la família és el més important, després Anh perque els agradaria als seus pares i Hung és el nom.
La fotografia la vaig fer mentres era dins una casa en un barri al costat mateix del llac Hom Kiem, i per la finestra vaig fotografiar aquesta imatge