Chào ông Viêt Nam

Els vietnamites sempre han sapigut treure’n profit de tot el que els colonitzadors van portar al seu país. Durant la colonització francesa, en els primers anys, penso que havia de ser trist veure com aixecàven edificis ‘occidentals’ en mig dels barris del vell Hà Nôi.
Avui aquest barri se’l coneix com ‘el barri occidental o barri de l’oest’.
El cert és que et trobes amb uns edificis molt bonics i amb una arquitectura molt personal i que avui en dia són seu d’ambaixades, de museus, de ministeris. També pots trobar cases particulars colonials molt boniques.
””””’El fet és que aquest barri residencial és fóra del vell Hà Nôi.
En acabar la guerra d’Indoxina l’any 1954, Hà Nôi va tornar a controlar el barri de l’oest, però immediatament va començar la guerra amb EE.UU. i no va ser fins l’any 1975 que Hà Nôi va tornar a prendre possessió de tots els edificis que van deixar una arquitectura europea entre els anys 1873 fins l’any 1945, i que ells mateixos es van encarregar de defensar i no deixar que fóssin malmesos per les bombes dels B-52.

Abans he dit que de tots els colonitzadors i invasors els vietnamites van aprendre coses i en van treure profit, excepte dels americans. Però no per això els ténen rancúnia, ens el contrari.

Hi han diferents edificis extraordinaris per visitar o veure;
del segon període 1901-1910 és la residencia oficial de l’estat major francès, l’edifici de correus i la residencia del Governador General.

Del període 1920-1929 ja tenim el nom de l’arquitecte Hébrard, que va començar a edificar en un estil més aviat colonial amb punts de conexió amb les construccions de cases al sudest asiàtic; l’ Escola Francesa del Sudest Asiàtic (antic Museu Louis Finot), l’Universitat de Hà Nôi, el Ministeri de Finances, l’Hotel Metropol.

De 1929 fins 1945 la construcció de nous edificis va ser prolífica; Museu des Beaux Arts (antiga escola de secundària per a noies ), l’ Opera, diverses cases particulars, Catedral de Sant Josep, Teatre Municipal, Institut Pasteur, Oficina Central del ferrocarril a Yunnan.
Alguns edificis que van ser destruïts tant per els francesos abans de marxar de la Ciutat com per els americans, han estat reconstruïts amb l’ajut dels governs d’aquests dos països.

És precisament en aquest barri residencial de l’oest on es troben la major part dels edificis d’aquests períodes; els centres culturals de la Ciutat, el mausoleu de Ho Chi Minh, la casa i els jardins on va viure l’Oncle Ho, el Palau del Governador, la seu del Primer Ministre, la ciutadella militar, ambaixades, cases particulars, el jardí botànic, el Museu des Beaux Arts i el fantàstic i meravellós Temple de la Literatura, antiga Universitat de Lletres i que els francesos no el van malmetre, encara que després de les guerres ha estat restaurat.

He penjat aquesta fotografía d’una casa particular, en mig, del barri dels 36 carrers. És el contrast; és ‘la liaison’ europea – asiàtica. Ara és un restaurant. Els propietaris viuen als pisos de dalt. Aquest és un fet general; els propietaris de botigues, restaurants, negocis, viuen al mateix edifici, als pisos de dalt.
””””’