Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

Gavarnie III i últim: Ètica i alta muntanya

Publicat el 11 d'agost de 2009 per rginer

En Lluís de Taradell en el seu comentari molt assenyat, em diu que enguany Gavarnie el va escopir, però l’any vinent hi pensa anar, però ho ferà des de la vessant d’Ordesa, exactament la Bal de Buixargüelo. L’Antoni de l’Alcúdia, també va fer la travessa sortint del refugi de Goriz i va tornar per Buixargüelos. En Lluís fa excursionisme d’alta muntanya i sap que anar a la bretxa de Roland des de França es un escàndol de gent. Tornem a sortir del poblet de Gavarnie i es pot arribar en cotxe fins el Col de Tentes a 2208 m on hi ha un parking. Aleshores comença la pujada fins el port de Boucharo, entrada natural dels habitants dels pobles prinencs, continuem fins el col de Sarradets a 2589 m. Passem per el refugi del mateix nom i continuem per un camí ben marcat fins la bretxa de Roland. Cal travessar la glacera i curiosament el perill més gran pot ser la gent ! Unes 4 hores per un bon camí, però amb molta gent.
En la fotografia podeu veure molt bé a la dreta el Coll de Boucharo, la muntanya dels Sarradets i la bretxa de Roland. Està feta des de el Prat de la Paille ( en el meu apunt Gavarnie II explico una mica aquest camí per fugir de l’autopista dels turistes per arribar al circ de Gavarnie ).

Però per els amants de l’alta muntanya, canviem una mica l’itinerari. Marxem fins arribar al refugi de Sarradets. La bretxa de Roland esta per sobre nostre i continuem fins arribar-hi, però girem a l’esquerra per una tartera de molta pendent d’uns 300 metres aproximadament. Anar en compte que pot haver-hi perill de desprendiments com un mur que arriba directament fins el Marboré. Comença l’escalada – uns 40 m – de rappel amb corda es el que aconsellen. Durant la primavera es perillós per la presència de la neu. S’arriba a la vessant sud de La Casque i cal continuar fins arribar al cim del Marboré 3248 m. El camí de tornada per la vessant sud-est, més senzill fins arribar al Coll dels Isards i seguir les petjades dels isards per arribar novament a la bretxa de Roland.

Aquestes són excursions d’alta muntanya per a gent preparada, excursionistes de tota la vida, amants de la natura, enamorats dels Pirineus.
Com no he fet aquests camins, no puc explicar-ho millor. He volgut exposar els exemples que a  Gavarnie hi ha lloc per a tothom. La seva bellesa sedueix al turista, a l’excursionista de carmanyola, l’amant de l’alta muntanya, l’escalador, els solitaris, els arriscats, els somniadors, els poetes i senzillament als que ens agrada la natura.

Consells d’ética a la muntanya. Llegeixo :  

Si la muntanya és ja a l’abast de tothom, és necessari que tots hi posem una mica de seny i sentit comú perque continuiï intacta. Un Parc Nacional és un territori excepcional i està protegit per unes reglamentacions. Fora dels parcs aquestes reglamentacions es converteixen en recomanacions :

1 – Porteu el vostre gos lligat, pel bé dels animals salvatges i els llocs de pasturatge. A Gèdre o Gavarnie hi han llocs on es poden deixar els animals domèstics durant les excursions.

2 – No agafeu ni flors, ni fruits, ni minerals, ni insectes. Són part del paisatge, de la terra i si algú al darrera vostre veu que ho fas, tothom ferà el mateix. (Em culpo de transgressora, ja que em vaig atipar de maduixetes …….. però ningú em va veure; prou feina tenía la gent de pujar el camí …. ).

3 – Emporteu-vos la brossa i deixeu el bosc i els prats nets. El camió de recollida d’escombraries no passa per aquests indrets.

4 – No està permès encendre cap mena de foc; perill d’incendi o degradació de la terra.

5 – Mostreu-vos discrets, no crideu ni feu sorolls innecessaris. S’ha de poder escoltar el silenci de la natura.

6 – Acampar no està permès, per preservar la bellesa de l’entorn.

7 – Es pot fer vivac entre les 19:00 i les 09:00 del matí si esteu a una hora dels límits del Parc.

8 – Està totalment prohibit circular en cap vehicle, els 4×4 inclosos. La descoberta de la muntanya es fa a peu, caminant.

9 – No sortiu dels camins assenyalats, ni talleu els llacets, ni vulgueu canviar les dreceres, per no erosionar el sol.

La tornada a Oô per la carretera de Luz a Lourdes fins a l’entrada de l’autopista a Tarbes. Sortida per Montréjeau i Luchon i a caseta. Vaig dormir com una soca.


  1. La sèried ‘articles que has fet ha estat fantàstica. Sobretot pels que ho desconeixíem. Transmets tranquil·litat i serenor. Un luxe.

    Enhorabona.

  2. … anàvem amb un que ens pensàvem que coneixia el camí, en anar davant i perdre el camí, em giro i li demane per on, tu que saps, i em diu, no, jo no he vingut mai per aquí! De tota manera, a l’estiu hi ha bastant gent amunt i avall pels Pirineus i t’indiquen el camí. Ho comente perquè no s’ha de ser ni muntanyista ni experimentat per a fer la ruta que explicàrem en el primer apunt d’aquesta fantàstica sèrie. Això sí, arribant a la bretxa de Roland des de Goriz, hi ha un pas bastant difícil, més que res per la por que fa passar-hi per allà. Al la “glacera” (no sabem si ho és) de davall d’aquesta part de Gavarnie, un company es quedà bloquejat, quan ens n’adonàrem estava allà dalt i diu que no podia ni fer un pas… finalment, donant-li ànims des de baix, va poder remprendre la marxa. A l’hora d’estar al refugi, baixaren uns joves, que es deixaren caure lliscant per la neu… i el nostre amic va dir “si ho arribo a saber!!! ho faig jo també.

Respon a josep_blesa Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.