Chào ông Viêt Nam

A Viêt Nam vaig veure unes flors molt i molt boniques que crèixen arreu; a Austràlia encara n’hi han més, són les ‘frangipanis’ o ‘plumèria’. No són unes flors desconegudes; a Mèxic, Venezuela, Centre Amèrica n’hi han moltes. Per a mí, però, van ser un descobriment a Viêt Nam. A Austràlia és com una icona del país; a Viêt Nam són venerades i ténen un sentit espiritual i també curatives. En qualsevol cas a Austràlia, si et trobes en mig del desert, a la costa, en un barri de Ciutat, jardins botànics, sempre aparèixen els frangipanis majestuosos i altius.
””Fins i tot en venen d’artificials i de ceràmica a les botigues de records … Però el que em va sobtar més és que en els llocs on feiem una parada per descansar, la casa de menjars, el bar, la botiga, la benzinera, sempre hi ha frangipanis i d’altres flors i arbres. El fet d’estar tant allunyats en un paratge sec, quasi desert, s’envolten de colors, de flors, d’arbres, gespa. El que la natura per sí mateixa no fa, els humans ho transformen, de vegades per millorar, d’altres per capgirar-la. És, però, agradable poder fer un mos sota l’ombra dels arbres i envoltada de flors, en mig d’un paratge monòton, sec, però no per això sense vida ni ànima. És una nota de color en mig de la terra rocallosa, vermella, amb els diferents tipus d’eucaliptus i altres arbusts que esperen en delit que comencin les pluges.’ El mestre Hu’u Ngoc va escriure no fa gaire un article al Viêt Nam News en que cridava l’atenció de la frivolització del frangipani en la ‘nova’ cuina de restaurants de prestigi a Viêt Nam. Creu del tot inadmissible que es pugui utilitzar aquesta flor com un ingredient més d’un plat. A Viêt Nam el frangipani és present en els altars de les cases i de les pagodes budistes. Expliquen la llegenda que aquesta flor és la metamorfosi que va patir un malalt de lepra i que Buda va guarir. Utilitzen la tija, barrejada amb alcohol, per prevenir inflamacions a la pell i també per la hipertensió i les irritacions estomacals. El mestre Hu’u Ngoc encara recorda com les estudiants a Hue portàven una flor a l’orella … però ja fa uns anys d’aquest costum. La fotografia correspòn al parc de Lichtfield, al Territori Nord, on vam fer una parada en una casa de menjars.”’