Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

Fins aviat – Tam biêt – Mingalaba

Dilluns pujaré a l’avió de la Qatar Airways que em portarà fins el sudest asiàtic.
Ja vaig escriure un tastet d’aquest viatge:

– ACÍ –



Però ara ja només em queden dos díes per marxar ….. No només visitaré aquest antic imperi, també vaig per feina. Retrobaments, llocs, moments, entrevistes,
convivències.  Ja fa díes que escric en un petit bloc de notes les coses que he de posar dins la maleta i la motxil.la. No puc carregar gaire. Viatjar per l’Arrakan és una mica complicadet i no he tingut més remei que canviar l’itinerari alguna que una altra vegada. Però ara sí crec que tot és a punt. El barco m’espera per navegar per el riu Kandalan des de Sittwe a Mrauk U ! I la platja de Ngapali i els poblets de pescadors per descansar. 

Els viatges no ténen cap sentit, si no existeix un lloc al qual tornar. Jo en tinc un, el meu barri, la meva Ciutat, i un altre una badia meravellosa en un país llunyà on tots els anys ens retrobem en S. i jo.

Continuant amb la poesia del mes d’agost, he trobat una de’n Josep Carner, que s’escau. Ens explica un barri que ‘quasi’ no existeix. El tramviet, el no. 17, pujava i baixava pel carrer de Saragossa ja fa molts, molts anys. Jo no el vaig arribar a veure, o potser sí, quan era tan petita que no ho recordo. Però aquest racó és el meu lloc on sempre torno, on ha viscut tota la família i on encara puc trobar amics i amigues, veïns i veïnes.

Carrer de Sant Gervasi

Carrers de Sant Gervasi més ensonyats! La gràcia
us va minvant: us volten projectes i perills.
Fa un aire, a casa el vetes-i-fils, com de farmàcia;
enllà hi ha esperantistes que, a més, crien conills.

Trobeu carrers – de tanques – on només viuen grills;
adés adés despunten el pebreter, l’acàcia.
Un bell fanal tremola, poruc, de la fàl.lacia
de la humitat, que al vespre, li mostra cent espills.

I el tramviet ! L’ofeguem els viaranys on passa,
i amb aquells tombs que dóna, fins trobo que fa massa.
Serveix l’humil buròcrata i el clergue mig ferit.

Però diumenge al vespre son urc us esborrona,
car dames molt mudades hi van a Barcelona
amb un gran ram de roses i un bell infant dormit.

Tam biêt, mingalaba, fins la tornada.

Fotografia: Carrer del Francolí. Lloc del meu naixement, a casa.


  1. Setembre ha començat i els dies t’ho posen tot a punt per partir. L’havies de fer aquest viatge… “la teva cama asiàtica” t’ho demanava… i t’esperen. Sant Gervasi t’esperarà de tornada ( ja saps que jo també el tinc en un lloc especial aquest barri ). Tam biêt
  2. Aquesta part de mon on vas i has anat tants cops, és la teva Itaca que t’ha fet i et fa savia com ets.
    Bon viatge pels guerrers, que al seu poble son fidels….
    Una abraçada. 

  3. Ja marxes, Roser. Han passat els dies tant ràpids que no hem pogut parlar. T’espero a la tornada per fer una trobada.
    Que tinguis un molt bon viatge, que el visquis i disfrutis molt.
    Un petó ben gran.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.