Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

Fer menjars: Conèixer, aprendre i aprofitar

Publicat el 30 de maig de 2007 per rginer

Durant els més de 21 díes que he estat fóra del meu país, he aprofitat per anar aprenent a cuinar aliments collits directament de la terra de la manera més senzilla.
A Viêt Nam no saben de frigorífics i neveres i congelats.
Compren cada día i ténen una cuina molt bona i senzilla.
Adapto la seva cuina a la nostra. La sopa, el Pho, ja el tinc dominat. Un bon brou amb un jarret de bou o cua , gingebre, cerfull, unes estrelles d’anís i a més jo hi afegeixo pastanaga, àpi, nap. Fer bullir la pasta, d’arròs sempre, fideus o tallarines. No posar sal, però sí unes gotes de nuoc mam. En el tassó hi començo a posar menta, ciboulette, enciams varis, cilantre i qualsevol herba que trobi.
”Tot cru. Hi poso també uns cacauets torradets. Escaldo trocets de carn de bou o pollastre dins el brou i tot barrejat dins al tassó juntament amb la pasta d’arròs. El toc final és exprèmer mitja llima.

Al mercat de Bahneres de Luishon trobo molt bona verdura dels pagesos del Pirineu i a la gran superfície del supermercat puc trobar la pasta d’arròs i el nuoc mam ( aquest condiment autènticament vietnamita mereix un post especial ), com també cilantre, gingebre, cerfull. Les herbes vàries, menjables, les trobo passejant pel bosc.

De ben segur que aquest Pho particular no seria del gust del vietnamita ( ténen altres tipus de verdures a més a més de les que coneixem nosaltres ) però he après a aprofitar el que t’ofereix una cultura diferent i adaptar-la a la meva.

Menjar verdura al vapor, però posada dins un cistellet de bambú i l’aigua bullint poc a poc dins un wok, és certament una delícia.

Els nem i els rotllets dónen més feina, però també són una delícia, sobretot els embolicats amb paper d’arròs i que vaig veure com els feien durant la meva visita al Delta del Mekong.

Ara bé, un bon arròs caldós amb verdures i colomí, o un brou amb cigrons, patata i la pilota o un bacallà amb samfaina o una butifarra amb seques, de ben segur que seríen plats de molt èxit en qualsevol racó de menjars dels carrers de Hà Nôi o Sài Gòn.

El Pho que podeu veure en aquesta fotografia és ‘de categoria’ i cuinat per un chef d’un dels hotels més sofisticats i històrics de Hà Nôi – el Metropol, construït l’any 1921 per els francesos, d’arquitectura colonial i que encara conserva avui. Noms il.lustres que van dormir en les seves suites; Charles Chaplin, Graham Greene, Marguerite Duras.
Evidentment el meu Pho és més senzill, però igual de perfumat i bò !


  1. Aqui al Montseny, seguint els seus consells, hem adaptat aquesta sopa magnifica, el pho, a l’entorn en el que vivim, i ens agrada enriquir-la amb els productes que conreem al prat (petit) de casa nostra: hi posem fulletes tallades de pixallits, menta, un puntet de farigola i romani, enciam i escarola de l’hort, col, poliol (que no falti mai) i… si ens ha sobrat de la carn d’olla una mica de pilota, pollastre, bou… donç tambe l’hi afegim! Nosaltres li diem "Pho de Pages"! Estem molt feliços de tornar-la a llegir.  

  2. les vacances t’han provat. Oô , l’he descobert sobre la pantalla gràcies a tu, un poble petitet, una vall , un llac proper, és així de veritat ?. Intentaré cuinar el pho, (sóc sopera…). Una abraçada.

Respon a la bodeguera Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.