Chào ông Viêt Nam

El traginar de la gent del poblet de Pack To Pouk era intens. Aviat seria negra nit, però avui era una nit especial … lluna plena. Havíen d’arribar aviat a casa per preparar les menges que demà matí portaríen al monestir per ser beneides per el monjo dirigent, resar davant Buda i els novicis retornar-los els bols i tornar a casa. Del poble al Monestir hi ha ben bé mitja hora de camí llarga. Quan vaig arribar, ja era fosc i entre els núvols brillava una lluna esplèndida. El silenci era absolut.  Sabates fora i pugem les escales que ens porten a la sala de pregària. Hi havíen moltes dones, de l’ètnia Pa O i el monjo dirigent fent les pregàries. Al costat mateix, dins la mateixa sala, unes pareds de bambú, i al darrera el jaç preparat per passar la nit. Terra de fusta, uns matalassos primets, mantes i finestres tancades. Ens diuen que a les nou en punt del vespre apaguen els llums. Hi ha un generador. Ja tenía el lot preparat.  Vam tornar a sortir del monestir i amb el lot caminem envers el lloc on hi han els wàters; al.lunyats i en mig del bosc. El primer, exclusiu per els dos monjos dirigents; un altre per els visitants; i el tercer per els novicis i la gent del poble. Una mica més avall un safareig ben gran, amagat entre pareds, on podíes rentar-te les mans, la cara, les dents i fins i tot amb un poal agafar l’aigua i dutxar-te.

Mentre, els xicots anàven preparant el sopar. La taula era fora en una sortida del Monestir i una vista panoràmica esplèndida. La lluna era allà dalt i els núvols havíen marxat. El te ja era apunt i tot conversant amb en Ohn Lwin, va passar l’estona. Ohn Lwin ens va començar a explicar acudits referits als generals del govern. Erem sols en aquell indret perdut de les muntanyes de les ‘Shan Hills’. Ningú ens escoltava. Ohn Lwin és de l’Arakan, una ètnia molt intel.ligent i culte, a la costa de l’Oceà Índic i el golf de Bengala. Quan les dones del poble van marxar, va venir el monjo a prendre te amb nosaltres. Molt obert, molt tranquil, més de vint anys vivint en aquest Monestir, amb conexions a l’exterior mitjançant una petita ràdio. Viu amb un altre monjo, cinc novicis i … un representant del poble, és a dir, un ‘vigilant’ del govern, i que pertany a una organització governamental semblant a una CIA nordamericana. Quan aquesta persona no era prop, evidentment, les converses canviàven de to …… Els xicots ens porten el sopar; arròs, tofú, i fideus amb verduretes i trocets de carn de búfal. També ens porten patates fregides, calentones, al punt. Uns plàtans petitets. 
Encara tenía una mica de temps abans de l’apagada de llums, unes bombetes amb poquíssima força. Aquest Monestir i també pagoda podría ben bé ser un d’aquells llocs de meditació. No hi estic avesada, encara que durant una mitja hora sí vaig meditar i després somiar, i contemplar la natura, el cel, les estrelles, la lluna i escoltar el silenci.
Tan lluny de casa però tan propera també. No vaig fer fotografíes. De vegades fer-ne, estorba els moments de placidesa i felicitat.

Vam decidir de no aixecar-nos per anar al wàter durant tota la nit, tenint en compte que eren lluny, foscor i no sabíem que ens podríem trobar ….. El jaç era molt còmode i les mantes donàven l’escalfor que tan plaer dona quan apareix el cansament de tot un dia de marxa. A les nou en punt, apagada de llums. 

Bona nit ……..

Avui fa 14 anys i 64 díes que Daw Aung San Suu Kyi està empresonada.