Chào ông Viêt Nam

Avui és La Candelera i sembla que riu, és a dir, l’hivern és viu, però tenim la primavera a tocar. Les mimoses del passatge ja han florit i ens regalen color i olors. La merla ja aterra sovint i s’amaga darrera de l’arbre del pati de veïns i ens regala un concert extraordinari. Tot comença a obrir-se a la vida, poc a poc. El dia és més llarg i a les sis de la tarda no és negra nit.

Com és costum, treuré el pessebre i el guardaré dins la mateixa caixa de fa molts anys fins el proper Nadal (dia 13 de desembre-Santa Llúcia). I també ja començo a celebrar el Nou Any vietnamita, el Tê’t. És el dia 10 de febrer. Vaig rebent notícies de Hà Nôi i els carrers són plens d’arbres i branques d’albercoquer i també de kumquats (tarongers).
Aquest és l’any de la ‘Serp’ …. persones tranquil.les, poc parladores però sàvies, compassives, i amb rauxa, que apareix de forma insospitada i pot fer tremolar la terra. 
Arxiu: Carrer de Hà Nôi. Pintura. Preparant el Tê’t.

I escolto W.A. Mozart. Una descoberta a You Tube: puc gaudir de la pel.lícula d’Ingmar Bergman ‘La Flauta Màgica’ de l’any 1975, en una boíssima versió, i ha estat el millor regal d’aquesta Candelera. No us la perdeu. És la millor versió que he vist d’aquesta òpera i no he trobat mai el DVD. Cinema, teatre, òpera. Ingmar Bergman va saber-ho fer. És una delícia i un regal. Ja la tinc arxivada dins ‘els meus favorits’ i la puc veure en pantalla gran. Us deixo un tastet ….. però abans llegeixo poesia:

Mozart

Enduts d’un ritme fàcil i profund,
també els nostres compassos voldríen, un a un,
volar i somriure.
També la nostra llei és una gràcia ardent,
ala d’un ordre en moviment,
ràpida, lliure ….
Potser la nostra vida sigui un mal instrument,
però és música, viure !
                                          Màrius Torres. 1941.