Estiu
El mes d’agost és un període que passa lentament. Quan era petita anava a estiuejar a una platja del Baix Maestrat amb el meu germà on hi havia d’arribar en carro per un camí sense asfaltar. Ens hi passàvem els mesos de juliol, agost i mig setembre. La meva àvia i el tio Nelo eren els nostres guardians i ells també miraven com passava el temps lentament entre les vinyes, els amelers, els garrofers, els bancals, on sempre anàven a cercar baquetes quan plovía. No hi havía llum a la casa i l’aigua la treiem del pou. La platja era molt gran i havíen dues cases senyorials. Com a parasol, erem nosaltres que el feiem amb troncs de pí i branques. El carrer principal era el renc on hi havía una botiga de queviures, diaris, tabac, tebeos, llaminadures.En Roberto, el fill petit dels propietaris de Ca Cola, la casa que els meus pares llogaven, ens portava al roquer i agafàvem pops, bé, ell els agafava. A les nits amb lluna plena jugàvem a lluneta i ens amagàvem darrera uns ceps de moscatell grans i fermosos. La meva àvia sempre mirant a l’ermita de Santa Llúcia on hi pujàvem o per les tardes anàvem a berenar a Les Fonts on hi havia una font d’aigua dolça al bell mig de la platja.Per Sant Jaume baixaven a la platja la gent del poble de l’interior amb els carros i dormíen sota els garrofers. A l’endemà hi havia festa al costat de les escoles i feiem uns arrossos espectaculars.Era el poble dels meus avis i de la meva mare, d’on van haver de marxar i venir a Barcelona. La felicitat de la meva àvia va ser immensa, poder tornar al seu poble amb els seus nets i passar quasi tres mesos d’estiueg. Qui ho havia de dir, l’Antònia, la filla de la curabraços !Ara, avui, tot és ciment, totxos, totxanes i maons. La platja i el poblet es deia Alcossebre, dins el terme municipal d’Alcalà de Xivert.